En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental. Consisteix en un tub metàl·lic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica. L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba. El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàl·lic de perforació hemisfèrica. El cos de l’instrument és un tub de metall de secció longitudinal gairebé cilíndrica que acaba en un pavelló. Per a modular els sons solen dur generalment tres pistons o vàlvules, i alguns, els més greus, quatre.
La família completa consta de set instruments: sopranino, en mi♭; soprano, en si♭; contralt, en mi♭; tenor, en si♭; baríton, en si♭; baix, en mi♭, i contrabaix, en si♭. En conjunt tenen una extensió de cinc octaves. Poden incorporar bombes per a modificar la llargària del tub.
En el seu esforç per crear una família d’instruments de metall uniforme i completa, A. Sax desenvolupà el saxhorn a partir del bugle amb claus entre els anys 1842-45, i els patentà a París l’any 1845. Ben aviat els saxhorns foren coneguts arreu d’Europa en ser usats per un quintet de virtuosos anglesos, la família Distin, que li n’encarregaren un conjunt complet, suggerint-li que realitzés algunes modificacions al disseny original. Aquesta difusió afavorí que altres agrupacions substituïssin alguns dels seus instruments per aquests de Sax, que els oferien la possibilitat d’un timbre més homogeni. Els usaren molt les bandes militars i municipals de França, Bèlgica, Anglaterra i els Estats Units a la primera meitat del segle XIX. Pel fet que durant els primers anys el mateix Sax no feu servir el terme saxhorn en referir-s’hi, perquè altres constructors els donaren noms diversos o per la seva semblança amb altres instruments de vent-metall, hi ha una gran confusió terminològica a l’hora de denominar aquests instruments, de manera que alguns són anomenats també bugle, corneta, fiscorn, tuba, eufoni, bombardó, etc.