Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu. El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural. Aquest aspecte implica també l’ús d’un aparell conceptual i metodologies de recerca específics. A la darreria del segle XIX, els treballs d’investigadors com A.J. Ellis, E.M. von Hornbostel o C. Stumpf representaren els vertaders orígens de la disciplina que, sota els auspicis del positivisme, havia de néixer amb el nom de musicologia comparada. La utilització sistemàtica del fonògraf a partir de la darrera dècada del segle XIX possibilità la creació, durant els primers anys del segle XX, d’importants arxius fonogràfics, com ara els de Viena, París o Berlín, al voltant dels quals s’anaren articulant les principals escoles d’investigació etnomusicològica de l’època.
Les primeres dècades de l’etnomusicologia com a disciplina científica foren marcades per l’anomenada escola berlinesa, a la qual pertangueren, al llarg de diverses dècades, investigadors com C. Stumpf, E.M. von Hornbostel, R. Lachmann, M. Schneider, M. Kolinski i G. Herzog. Els primers etnomusicòlegs, fortament influïts per l’evolucionisme, adoptaren amb gran facilitat l’esquema de l’evolució unilineal i cercaven establir què era el més antic d’un determinat fenomen musical, en un desig de constituir seqüències de menys a més complexitat. El formalisme dels primers etnomusicòlegs, entossudits a comparar estructures musicals privades de context entre les diferents cultures del planeta, dugué molt sovint la metodologia a l’absurd, configurant així una etapa de la història de la disciplina que, amb encert, ha estat anomenada fase del comparativisme ingenu. L’organologia es constituí ben aviat com un dels àmbits més ben definits de l’etnomusicologia. Gràcies als treballs d’investigadors com V.C. Mahillon, E.M. von Hornbostel i C. Sachs, s’iniciaren les primeres classificacions científiques dels instruments musicals (classificacióHornbostel-Sachs). Posteriorment, A. Schaeffner, molt influït per la sociologia francesa, realitzà valuoses aportacions a l’organologia. S’esforçà per superar la mera taxonomia i descripció morfològica dels instruments i els sotmeté a estudi tot tenint en compte el seu context sociocultural corresponent. Els treballs de B. Bartók, C. Brailoiu i C. Sachs, al marge de l’escola berlinesa però molt determinats per aquesta, enriquiren notablement la metodologia de la disciplina, especialment en el període comprès entre les dues grans guerres. La denominació de musicologia comparada perdé importància a partir dels anys cinquanta del segle XX, quan fou reemplaçada progressivament per la d’etnomusicologia, un canvi terminològic que era simptomàtic de la importància cada vegada més gran que anava adquirint l’orientació metodològica de caràcter etnològic de la disciplina. Aquesta orientació plantejava la necessitat d’entendre el fenomen musical tenint en compte les seves implicacions culturals intrínseques. Ja no era només el document musical allò que interessava, sinó que calia trobar correlacions entre la música, com a estructura sonora, amb la societat i la cultura. Aquesta manera de concebre la investigació etnomusicològica començà a emergir de manera clara i conscient principalment als Estats Units, amb els treballs d’A. Merriam, C. Seeger o A. Lomax, per exemple. A Europa, fou J. Blacking el punt de referència més important per a aquesta nova manera d’entendre la investigació, tot i que se’n pot trobar també un precedent en la figura de l’italià D. Carpitella. A.P. Merriam establí un sistema d’anàlisi basat en un model triangular format per la conceptualització sobre la música, el comportament en relació amb la música i la música com a fet sonor. Perfectament assumit ja per la disciplina, aquest model ha anat deixant pas a d’altres com, per exemple, el de T. Rice, que fonamenta els objectius de l’etnomusicologia en el descobriment de tot allò que faci referència a la construcció històrica del fet musical, al seu manteniment social i a la manera com s’experimenta individualment. Amb aquest plantejament, Rice afegeix a l’anterior model de Merriam el component històric i el dels processos individuals.
L’etnomusicologia resultant dels canvis qualitatius experimentats després dels anys seixanta (segon paradigma) contrasta clarament amb l’enfocament previ a aquests canvis (primer paradigma), que, lluny de desaparèixer, continuà coexistint amb el nou model. Des del primer paradigma es tendeix a considerar la música com a fenomen aïllat i, per tant, comprensible de manera immanent. L’important és el producte musical, i les referències a altres elements de la cultura són purament accessòries. S. Arom és un dels principals exponents d’aquesta perspectiva etnomusicològica. En aquest paradigma es dona, doncs, una importància prioritària a la descripció, la classificació i l’anàlisi dels aspectes tècnics de l’estructura musical. Un dels principals problemes que ha preocupat l’investigador és el de la transcripció musical del material sonor aconseguit en els treballs de camp. L’interès per la fidelitat de la transcripció ha fomentat la invenció i aplicació a la investigació de diversos aparells electroacústics, com ara el melògraf o l'oscil·lògraf. Tot això té com a finalitat fonamental l’anàlisi de l’estructura musical, que principalment es focalitza en l’estudi de l’organització tonal (escales), línia melòdica, ritme i metre, heterofonia i polivocalitat, la relació entre text i melodia, i les característiques dels diversos estils vocals i instrumentals. El segon paradigma centra el seu interès en la música com a cultura, més que no pas en les meres estructures sonores. Considerar la música com a cultura comporta unes implicacions epistemològiques realment importants: la música no és tan sols una combinació estructurada de sons, i, com a conseqüència, l’etnomusicologia perd el seu interès prioritari pel producte musical estricte. Hi ha, doncs, molts altres aspectes que interessen, a més de les transcripcions de les tonades, de les descripcions dels instruments musicals o de les classificacions. És evident que el fenomen de la cultura no s’explica solament per mitjà de productes tangibles i concrets, sinó que per a comprendre’l cal recórrer als processos i a una sèrie d’importants factors que el configuren. D’aquesta manera, l’etnomusicologia hagué de confrontar-se seriosament amb aspectes com el de l’enculturació, transculturació, sistemes de difusió, aprenentatge, recepció, significació, ús, funció, simbolisme, procés de creació, hibridació, execució, canvi, actituds o valors. L’etnomusicologia atorga molta importància a l’àmbit dels actors socials (portadors actius i passius de la tradició) i també s’ocupa de la conceptualització dels fenòmens sonors des del punt de vista dels mateixos individus de la cultura estudiada. D’aquesta manera, s’arriba al punt en què l’etnomusicologia no es limita únicament a l’estudi del so organitzat, sinó que també emprèn l’estudi de l’organització del món sonor, dins el complex cultural i l’estructura social. Aquests dos enfocaments principals de l’etnomusicologia -el de caràcter més formalista i el que mostra un interès més gran pel context sociocultural- s’han d’entendre com a complementaris. A més, tots dos continuen tenint en comú l’èmfasi donat a l’estudi de les cultures musicals vives, tot i que això no exclou l’existència d’una etnomusicologia històrica. També comparteixen la importància que atorguen al treball de camp com una de les principals eines metodològiques, així com l’interès per les comparacions entre diferents cultures.
La necessitat del treball interdisciplinari és un aspecte que ja caracteritzà l’etnomusicologia en els seus mateixos inicis. A més del bagatge tant conceptual com metodològic propis de la musicologia intrínseca i de l’antropologia, l’etnomusicologia s’ha anat enriquint amb les aportacions d’altres disciplines, com la lingüística, la semiòtica i la sociologia. L’etnomusicologia s’està perfilant com una de les branques de la musicologia més prometedores i al mateix temps amb més capacitat per a potenciar i promoure el debat epistemològic dins la investigació musical. Això és degut en bona part al seu inherent relativisme cultural metodològic, és a dir, als seus esforços per entendre la música i les seves diverses manifestacions tot tenint en compte les diferents cultures del planeta, anant, per tant, més enllà de les delimitacions que li imposaria el fet d’investigar des de i sobre una única cultura.
L’etnomusicologia als Països Catalans
Pel que fa als Països Catalans, els precedents de l’etnomusicologia cal cercar-los en l’interès per la cançó tradicional que es començà a desvetllar al segle XIX dins el context de la Renaixença. M. Milà i Fontanals, en la línia del Romanticisme historicista, fou el primer a aplicar el rigor científic en l’estudi de la poesia tradicional, amb els seus treballs Observaciones sobre la poesía popular (1853) i Romancerillo catalán (1882). El mallorquí M. Aguiló recollí una ingent quantitat de textos de cançons tradicionals, de les quals només fou publicada una ínfima part, en el seu Romancer popular de la terra catalana (1893).D’aquesta mateixa etapa cal esmentar també els treballs de recopilació de Pau Bertran i Bros, i especialment de Francesc Pelagi Briz.
Si la primera etapa dels estudis folkloricomusicals estava marcada per la Renaixença romàntica, amb uns interessos bàsicament filològics i literaris, la segona, que arrenca amb els treballs del musicòleg Felip Pedrell, coincideix ja amb el Noucentisme i ló del seu esperit positivista en la investigació musicològica. Els estudis teòrics de Felip Pedrell exerciren una gran influència entre els seus coetanis i les posteriors generacions d’estudiosos del folklore musical.
Els treballs etnomusicològics a Catalunya es concentraren, durant el primer terç del segle XX, en la tasca recopiladora de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, fundat per Joaquim Carreras i Artau el 1915, i sobretot en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-36), ambiciosa iniciativa d’investigació duta a terme sota la direcció de l’Orfeó Català. En l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, els objectius de la qual eren la recopilació, l’estudi i la difusió de la música tradicional dels Països Catalans, participaren els principals especialistes de l’època, com Higini Anglès, Francesc Pujol, Francesc de Paula Baldelló, Baltasar Samper i Josep Barberà, i també el polifacètic folklorista Joan Amades.
La fundació per Higini Anglès, al principi dels anys quaranta, de l’Instituto Español de Musicología (departament de musicologia del CSIC) permeté reprendre institucionalment la investigació sobre el llegat musical tradicional, que havia estat truncada per la Guerra Civil Espanyola, i marcà l’inici de la tercera etapa dels estudis etnomusicològics al país. Dins d’aquest institut es constituí la secció de folklore, dirigida en els seus inicis per l’etnomusicòleg alemany M. Schneider, la qual, tot basant-se conceptualment i metodològicament en l’experiència aconseguida per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, realitzà importants treballs de recopilació arreu de l’Estat.
L’etnòleg Ramon Violant i Simorra dugué a terme, així mateix, en les primeres dècades posteriors a la Guerra Civil, treballs d’interès etnomusicològic centrats fonamentalment en l’àmbit de l’organologia. Pel que fa al País Valencià, cal destacar els treballs de recopilació efectuats per Salvador Seguí. Entre els anys setanta i vuitanta, Josep Crivillé esdevingué, per la seva tasca de recopilador, investigador i docent, una figura clau en l’etnomusicologia als Països Catalans. En qualitat d’investigador a lEspañol de Musicología del CSIC durant diversos anys, Crivillé fou la persona que serví de pont entre l’aleshores ja desfasat folklore musical i la moderna etnomusicologia. En les dues darreres dècades del segle XX, l’etnomusicologia als Països Catalans ha rebut un considerable impuls amb la creació de la Fonoteca de Materials de València (1985), la Fonoteca de Música Tradicional de Catalunya (1987), la tasca investigadora del departament de musicologia del CSIC i l’entrada de la disciplina a les universitats.
Bibliografia
- Arom, S.: African Polyphony and Polyrhythm. Musical Structure and Methodology, Cambridge University Press, Cambridge/París 1991
- Barz, G.F. i Cooley T.J., ed.: Shadows in the Field. New perspectives for fieldwork in ethnomusicology, Oxford University Press, Oxford 1997
- Blacking, J.: Fins a quin punt l’home és músic?, Eumo, Vic 1994
- Crivillé, J.: Ethnomusicologie d’un village catalan: Tivissa, dins "Anuario Musical", núm. 33-35, Barcelona 1978-80
- Martí, J.: L’Etnomusicologia a l’actualitat, dins "Actes del I Congrés de Música a Catalunya", Consell Català de la Música/DINSIC Publicacions Musicals, Barcelona 1994
- Martí, J.: Folk Music Studies and Ethnomusicology in Spain, "Yearbook for Traditional Music", núm. 28, Nova York 1997
- Merriam, A.P.: Ethnomusicology: discussion and definition of the field, dins "Ethnomusicology", núm. 4, Urbana 1960
- Merriam, A.P.: The Anthropology of Music, Northwestern University Press, Evanston 1964
- Myers, H., ed.: Ethnomusicology. An Introduction, MacMillan Press, Londres/Nova York 1992
- Myers, H., ed.: Ethnomusicology. Historical and Regional Studies, MacMillan Press, Londres/Nova York 1993
- Nettl, B.: The Study of Ethnomusicology. 29 Issues and Concepts, University of Illinois Press, Urbana 1983
- Philipp, M.L., ed.: Ethnomusicology and the Historical Dimension, Ludwigsburg 1989
- Rice, T.: Toward the remodeling of Ethnomusicology, dins "Ethnomusicology", núm. 31/3, Urbana 1987
- Sachs, C.: Historia universal de los instrumentos musicales, Centurión, Buenos Aires 1947
- Simon, A.: Probleme, Methoden und Ziele der Ethnomusikologie, dins "Jahrbuch für Musikalische Volks- und Völkerkunde", núm. 9, Colònia 1978
- "Ethnomusicology", Urbana
- "Yearbook of the International Folk Music Council", Nova York
- "The World of Music", Berlín
Complement bibliogràfic
- Pedrell i Sabaté, Felip: Lírica nacionalizada: estudios sobre folk-lore musical, Lib. Paul Ollendorff, Paris 1909?
- Ricart i Matas, Josep: Refranero internacional de la música y de la danza, Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña, Barcelona 1950
- Millet i Pagès, Lluís: El cant popular religiós. Conferencia per... llegida en el Palau de la Música Catalana en sessió solemne del III Congrés Nacional de Música Sagrada, el dia 23 de novembre de 1912. Exemples musicals executats per elements del "Orfeó Catalá", baix la direcció de Francesch Pujol, Revista Musical Catalana
- Orfeó Català, Barcelona 1912?
- Millet i Pagès, Lluís: El canto popular religioso. Conferencia por D... leída en el Palau de la Música Catalana en sesión solemne del III Congreso Nacional de Música Sagrada el día 23 de noviembre de 1912... Ejemplos musicales ejecutados por elementos del Orfeó Catalá bajo la dirección de D. Francisco Pujol, Orfeó Català
- Imp de Henrich y Cia., Barcelona 1912
- S.E.E.M. a València: encontres del Mediterrani, comunicacions, 6-8 setembre, 1991, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència
- Seminario Europeo de Musicología, València 1992
- Els pastorets musicals del Vendrell, 25 anys, Ajuntament, El Vendrell 1989
- El cançoner musical d’Ontinyent, Ajuntament, Ontinyent 1996
- Raventós, Jordi: Actas del Primer Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Barcelona, 9-10 de marzo de 1995, Sociedad Ibérica de Etnomusicología
- La mà de guido, Sabadell 1996
- Maideu i Puig, Joaquim: Música, societat i educació: recull d’escrits i al.locucions sobre educació musical, música tradicional, Amalgama Edicions, Berga 1997
- Formacions instrumentals de música tradicional i popular: catàleg de propostes de dinamització cultural, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1987
- Exposició de manuscrits musicals: Biblioteca de Catalunya, sala dels tapissos, octubre 1976, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1976
- Boya, Jusèp Maria
- Gassó, Carme: Es gascons e era musica: Musèu dera Val d’Aran, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1988
- Alter músiques natives, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1995
- Subirà i Puig, Josep: Música folklórica y erudita: sus entronques. Conferencia pronunciada... el día 3 de junio de 1933, Imp. Castellana, Valladolid 1933?
- Folklore a l’Escola Bressol, A.A.P.S.A. Rosa Sensat, Barcelona 1980, 1982
- Lluís, Joan: Records de la meva vida de pastor, Barcino, Barcelona 1955, 1964
- Pelinski, Ramón
- Torrent, Vicent: Actas del III Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología: Benicàssim, Villa Elisa, mayo 23-25, 1997, La Mà de Guido, Sabadell 1998
- Amades i Gelat, Joan
- Marín, Imma
- Pardo, Olga: El jugar de l’Amades: cultura d’infants, El Mèdol, Tarragona 1996
- Violant i Simorra, Ramón: Els pastors i la música, Editorial Barcino, Barcelona 1953
- Cançoner popular català, Editorial Rocas, Barcelona 1970
- Camps i Mercadal, Francesc: Folk-lore menorquín (de la pagesia), Imp. de M.Sintes Rotger, Mahón 1918
- Pedrell i Sabaté, Felip: Cancionero musical popular español, Eduardo Castells, Valls 1918-1922
- Carrera, Adolf: 30 cançons populars catalanes, quarta sèrie, L’Avenç, Barcelona 1916
- Tercera sèrie de cançons populars catalanes, L’Avenç, Barcelona 1910
- Rövenstrunck, Bernhard: Singularitats de la cançó popular catalana: estudi de la seva forma monòdica, introducció al seu tractament polifònic, Clivis Publicacions, Barcelona 1979
- Jiménez, Rafael
- Montserrat, Rosa Maria: Festes, De Choisy, El Masnou 1995
- Tocatimbal: cançons populars dels Països Catalans, recull per a la campanya "El país a l’escola", Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana, Barcelona 1983-1989
- Canciones populares catalanas de Navidad, Durán, Barcelona 1945
- I Jornada d’Intercanvi d’Experiències en Ensenyament dels Instruments Tradicionals, Seminari d’Ensenyament dels Instruments Tradicionals, Mataró 1993
- Manunta, Francesc: Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana, segles XIV-XIX, amb una llarga introducció histórico-lingüística damunt de l’alguerès, La Celere, Alghero 1988-1991
- Cançoner de l’Escola Normal de la Generalitat, 1931-1938, Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990
- Folklore a l’Escola Bressol-II, A.A.P.S.A. Rosa Sensat, Barcelona 1980
- Palomar, Salvador
- Rebés, Salvador
- Juan i Nebot, Maria Antònia: Rasquera: cançons de la tradició oral, Centre de Documentació sobre Cultura Popular-Carrutxa, Reus 1990?, 1990
- Cançons populars catalanes: selecció folklòrica, lletra i música, Millà, Barcelona 1956
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, tercera sèrie, Llibreria Bonavía, Barcelona 1921
- Minguet i Itarte, Maria Joana
- Domènech i Borràs, Josep Maria: Allà baix a l’era: recull de jocs i cançons, Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona, Ulldecona 1996
- Gibert, Josep: Cançons de bandolers i lladres de camí ral, Edicions Raima, Moià 1989
- Amades i Gelat, Joan
- Marín, Imma
- Pardo, Olga: El jugar de l’Amades: cultura d’infants, El Mèdol, Tarragona 1996
- Cateura i Mateu, Maria
- Sabaté, Maria
- Soler, Maria: Cançons: col.lecció de cançons mimades i amb moviments, Ibis, Sant Boi de Llobregat 1993
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya
- Llongueras i Badia, Joan
- [et al.]: Materials, vol. I, fasc. 2: Memòries de missions de recerca, estudis monogràfics, cròniques, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1928
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya
- Puntí, Joan
- [et al.]: Materials, vol. II-III: Memòries de missions de recerca, estudis monogràfics, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1928
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya
- Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. IV: Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1993-1994
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya
- Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. VI-VII: Memòries de missions de recerca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1996-1997
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya
- Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. V: Història de l’Obra del cançoner i complement a l’inventari de l’Arxiu, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1995
- Cançons populars i tradicionals per al cicle inicial d’EGB: propostes d’aplicació didàctica, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, Servei d’Ensenyament del Català, Barcelona 1983
- Cançoneret de Nadal: lletra i tonada de disset cançons nadalenques pròpies per ser cantades davant del pessebre, Editorial Balmes, Barcelona 1961, ...1993
- Àlvarez i Aura, Albert
- Iglesias i Xifra, David
- Sànchez de Juan, Joan Anton: Sabor de rumba: identitat social i cultural dels gitanos catalans, Pagès editors, Lleida 1995
- Vallcaneras i Jaume, Francesc: Els Cossiers d’Alaró, aproximació al fet dels cossiers de Mallorca, Alpha 3, Palma de Mallorca 1990
- Música tradicional i fenòmens sonors
- Mestre i Sureda, Bartomeu: Crònica de la cançó catalana, Universitat de les Illes Balears, Aula de Música, 1987
- Pitarch i Alfonso, Carles
- Collado i Àlvez, Josep Antoni: The world of song: addenda [a] "Antologia del cant valencià d’estil, 1915-1996", Editorial La Máscara
- Generalitat Valenciana, Conselleria d’Educació i Ciència. Direcció General de Promoció Cultural, Museu de Belles Arts, València 1997
- Amades i Gelat, Joan: Refranyer musical: comparances, Editorial Selecta, Barcelona 1983
- Capmany i Farrés, Aureli
- Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançons i jocs cantats de la infantesa, Editorial Políglota, Barcelona 1923
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya
- Sansalvador i Cortès, Just: Materials, vol. III: Memòries de missions de recerca, crònica, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1929
- Pujol i Pons, Francesc: L’Oeuvre du Chansonnier Populaire de la Catalogne: illustrations à la communication faite au Congrès d’Histoire de la Musique tenu à Vienne du 25 au 31 mars 1927..., Orfeó Català
- Imp. Elzeviriana, Barcelona 1927
- Llorens de Serra, Sara: Folklore de la Maresma, vol. 1: El Cançoner de Pineda, 238 cançons populars amb 210 tonades, Joaquim Horta, Barcelona 1931
- Palau i Boix, Manuel: Elementos folk-lóricos de la música valenciana, Tip. Moderna, Valencia 1925
- Gibert, Josep: Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral del Cançoner Popular Català acompañades d’una abreujada història del bandolerisme i bandidatge català, Estel d’Argent, Barcelona 1948
- Gibert, Josep
- Roig, Enric: Aplec de non-nons i cançons de bressol del Cançoner Popular Català, Tip. Bosch, Barcelona 1948
- Amades i Gelat, Joan: Folklore de Catalunya, cançoner: cançons, refranys, endevinalles, Editorial Selecta, Barcelona 1951, 1982
- Vázquez Montalbán, Manuel: Crónica sentimental de España, Grijalbo, Barcelona 1998
- Lang, Peter: Katalonische volkslieder und andre hispanische früchte, E.Pierson’s Verlag, Dresden, Leipzig 1900
- Tort i Daniel, Jascint E.: Algunas consideraciones sobre la música popular catalana, Imp. de Henrich y Cia., Barcelona 1889 o 1891
- Cançons populars catalanes, Editorial Albor, París
- Barcelona 1946
- Juan i Nebot, Maria Antònia
- Mascarella i Rovira, Jordi: Cançoner del Ripollès, Centre Comarcal del Ripollès, Ripoll 1998
- Documents de la II Jornada d’Intercanvi d’Experiències en Ensenyament dels Instruments Tradicionals, Seminari d’Ensenyament dels Instruments Tradicionals
- Els Garrofers, Mataró 1994
- Capmany i Farrés, Aureli: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes, Dalmau i Jover, Barcelona 1951, 1978-1982
- Gonzàlez Gavilan, Loli: Instruments musicals populars xixonencs, Ajuntament de Xixona, Xixona 1995
- Carvajal, Albert: Els balls dels moretons: descripció, origen i història, Manacor 1999
- Grau i Martí, Jan
- Puig Gordi, Lluís: Artesania de la festa: construcció d’instruments musicals i creadors de figures festives, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Barcelona 1998
- Marzal, Álvaro: Canciones y danzas de Oliva, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1961
- Marzal, Álvaro: Canciones y danzas del Condado de Cocentaina, Institución Alfonso el Magnánimo, Valencia 1968
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, segona sèrie, Llibreria Bonavia, Barcelona 1935
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, quarta sèrie, Llibreria Bonavía, Barcelona 1928
- Armiñana i Navarrete, Rosa
- Oller i Benlloch, Maria Teresa: Veus d’un poble: Betxí, Institut d’Estudis Valencians, València 1983
- Camps i Mercadal, Francesc
- Moll, Xavier: Cançons populars menorquines, Institut Menorquí d’Estudis
- Entitat Local d’es Migjorn Gran, Maó 1987
- Cançons de Nadal antigues i modernes, Imp. Ràfols, Barcelona 1932
- Cançons populars i de Nadal, Exclusives Durve, Barcelona ~ 1958
- Amades i Gelat, Joan
- Llongueras i Badia, Joan: Balls populars, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
- Martínez i Martínez, Francesc
- Ciutat i Bardissa, Diego: Coses de la meua terra: La Marina, terça tanda i darrera, Imp. Diana, València 1947
- Martínez i Martínez, Francesc
- Sanchis i Guarner, M.: Coses típiques de La Marina, la meua comarca, L’Estel, València 1970
- Vilarmau i Cabanes, Josep Maria
- Aiats i Abeyà, Jaume
- Roviró, Ignasi
- Roviró, Xavier: Folklore del Lluçanès, Grup de Recerca Folklòrica d’Osona
- Ajuntament de Prats del Lluçanès
- Ajuntament de Barcelona
- Dinsic, Prats del Lluçanès 1997
- Armangué i Herrero, Joan: La Setmanan Santa a l’Alguer: festa, drama i cançó. I Simposi d’Etnopoètica (1998) de l’Arxiu Tradicional de l’Alguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1999
- Abellan, Joan Anton: Els goigs del Pla de l’Estany, el Collell i Rocacorba, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
- Patronat Francesc Eiximenis, Girona 2001
- Cerdà i Soler, Bel
- Llabrés i Mulet, Jaume: La castanyeta d’anou i altres instruments, Ajuntament, Palma 1985
- Cançons de muntanya i de camí, Barcelona 1930
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, Edicions Gost, Barcelona ~ 1930
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, primera sèrie, Llibreria Bonavia, Barcelona 1935
- I Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1980
- II Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1982
- III Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1983
- IV Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1984
- V Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1985
- Sistac i Sanvicén, Dolors: Les cançons de pandero o de tambor: estudi i noves aportacions, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 1: Hivern, Salvat Editores, Barcelona 1950, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 2: Les Carnestoltes, La Quaresma, Setmana Santa, El cicle pasqual, Salvat Editores, Barcelona 1951, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 3: Corpus, Primavera, Salvat Editores, Barcelona 1952, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 4: Estiu, Salvat Editores, Barcelona 1953, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 5: Tardor, Salvat Editores, Barcelona 1956, ...1986
- Artigues, Antoni: Instruments musicals mallorquins: notes informals per al seu estudi i per a la seva difusió, Centre d’Estudis Socialistes Gabriel Alomar, Palma 1980
- Auladell, J.
- [et al.]: Vi, castanyes i cargols amb banyes: la tardor, Edicions Pleniluni, Alella 1987
- Auladell, J.
- [et al.]: Temps de floretes, temps d’amoretes: la primavera: reculls de folklore, Edicions Pleniluni, Alella 1986
- Auladell, J.
- [et al.]: Una flor no fa estiu: l’estiu, Edicions Pleniluni, Alella 1987