El seu copista n’atribuí l’autoria al papa Calixt II, d’on s’originà el nom amb què és conegut. Encara que no és un còdex exclusivament musical, una de les parts més rellevants del recull és justament la destinada a transcriure els oficis de l’apòstol sant Jaume en cant pla, amb l’afegitó de certes peces polifòniques per a ser interpolades en els oficis o en la missa. També hi figura una col·lecció de trops i conductus, alguns dels quals polifònics. La notació musical utilitzada és la pròpia de la regió francesa de Nevers. L’aspecte musical més rellevant del manuscrit són les vint-i-una peces polifòniques que s’afegiren pocs anys més tard de la data de còpia del còdex, durant el darrer terç del segle XII. Es tracta d’un repertori que, tot i la seva relació amb la polifonia de l’escola de Sant Marçal de Llemotges, manifesta una gran originalitat, especialment pel que fa a l’elevat nombre de peces úniques. Les múltiples circumstàncies que incideixen en aquest manuscrit fan que les hipòtesis sobre la procedència i les atribucions del seu repertori polifònic siguin encara molt problemàtiques. Hi apareix també, per primer cop, una peça a tres veus: el Congaudeant catholici.