sousàfon

m
Música

Instrument de vent-metall de tessitura greu —molt semblant a la de l’helicó— amb tub de perforació cònica i forma circular acabat en un gran pavelló orientat cap endavant.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) del tipus trompeta. Especialment dissenyat pel compositor i director de banda nord-americà John Philip Sousa per a poder ser còmodament transportat mentre l’instrumentista marxa en desfilada, el primer model fou construït per J.W. Pepper l’any 1892. Com la majoria d’instruments de vent-metall, sol estar fet de llautó i disposa d’un joc de pistons. Normalment està afinat en mi♭ o en si♭.