Consta d’un teclat de sis octaves, una cinta per a fer glissandi, una caixa amb registres, un control d’intensitats i una arpa altaveu que fa de ressonador, on hi ha cordes simpàtiques. Té uns vuitanta timbres diferents, obtinguts gràcies a filtres que actuen sobre les freqüències generades pels oscil·ladors. El seu inventor fou l’enginyer francès Maurice Martenot (París 1898-1980), que el presentà al públic el 1928, i la seva germana Ginette en fou la gran difusora. Ha estat utilitzat com a instrument solista, en conjunt de cambra i amb orquestra, i li han dedicat obres compositors com D. Milhaud, A. Honegger, A. Jolivet (Concert per a ones Martenot i orquestra), O. Messiaen (Tres petites litúrgies) i J.M. Mestres Quadreny (Doble Concert, 1965, per a ones Mar tenot, percussió i orquestra; 3 Cànons en Homenatge a Galileu, 1965, per a ones Martenot i 3 magnetòfons). Avui forma part d’algunes orquestres simfòniques, particularment a França, i s’ensenya al Conservatori de París.
f
pl
Música