Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne. Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades. Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E. Van Beinum (1948-50), A. Boult (1951-57), W. Steinberg (1958-60), J. Pritchard (1962-66), B. Haitink (1967-79), G. Solti (1979-83), K. Tennstedt (1983-87), F. Welser-Möst (1990-2000) o Kurt Masur, que hi està al capdavant des del setembre del 2000. A més dels concerts que realitza a la seva seu del Royal Festival Hall, la Filharmònica de Londres efectua nombroses gires internacionals. Al llarg de la seva història ha estat la primera orquestra britànica que ha visitat la Unió Soviètica o la primera orquestra occidental que ha actuat a la Xina. La seva col·laboració amb compositors contemporanis s’ha materialitzat en nombrosos encàrrecs estrenats per la mateixa orquestra, entre els quals el Philharmonic Concerto, de M. Arnold (1976), la Second fantasia on John Taverner’s In Nomine, de P.M. Davies (1965), el Concerto pour orchestre, d’I. Hamilton (1973), o l’obra del mateix títol de J. McCabe (1983).