veu blanca

f
Música

Veu cantada dels nens i, per extensió, totes les veus femenines.

La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc. D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils (pueri cantores) o per falsetistes artificials (homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset). A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati. És molt freqüent la participació de cors de veus blanques en òpera i oratori (War Requiem, de B. Britten; Carmina Burana, de C. Orff; Carmen, de G. Bizet; Turandot, de G. Puccini, etc.). Aquest tipus de veu també és característica d’alguns personatges operístics -com Yniold, de Pelléas et Mélisande (C. Debussy), el pastor de Tosca (G. Puccini) o Miles, de The turn of the screw (B. Britten).