Important obra neo renaixentista de Josef Zitek, s’inaugurà al juny del 1881 i poc després patí un incendi. D’acord amb el sentiment profundament nacionalista que havia possibilitat la seva creació -voluntat de tenir un teatre per a la llengua txeca, en la construcció del qual, amb pedres procedents d’arreu del país, havia participat tot el poble-, fou ràpidament reconstruït per Josef Schulz, que amplià l’edifici primitiu en la mateixa línia artística. El resultat fou un monumental edifici exempt amb abundant decoració escultòrica i pictòrica -obra dels artistes txecs dits de la generació del Teatre Nacional-, que constitueix una de les mostres més belles de l’arquitectura de la ciutat del segle XIX. Es tornà a obrir amb l’òpera Libuse, que B. Smetana compongué per a l’ocasió. Ha estat i és un dels grans centres de la cultura del país i té companyies estables de teatre, òpera i ballet. Tancat per reformes el 1977, s’inaugurà de nou -renovat i ampliat- el 1983, uns cent anys després de l’obertura, amb la mateixa Libuse. Des del 1920 en depèn el Stavovske Divadlo (Teatre Nostic), edifici neoclàssic bastit per A. Haffenecker i K.H. Khüningl en 1781-83 per encàrrec del comte Nostic, on W.A. Mozart estrenà Don Giovanni (1787) i La clemenza di Tito (1791), i que fou restaurat en època moderna.