L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors. Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat. La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena, d’A. Schönberg, A. Berg i A. Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola de Viena. Els seus inicis se solen situar a l’any 1781 amb la publicació de la sèrie dels Sis quartets de corda, opus 33 de F.J. Haydn, en els quals el compositor austríac sintetitzà l’estil galant i l'empfindsamer stil, i alhora fusionà trets musicals provinents d’altres indrets geogràfics europeus com Mannheim, Berlín o París. La Tercera simfonia en mi? M ’Heroica’ de L. van Beethoven és l’obra que, a judici de la musicologia, clou el Classicisme i dona pas al Romanticisme.
Més enllà dels trets musicals particulars de cadascun dels tres compositors, fou el desenvolupament de la simfonia en quatre moviments (un allegro inicial en forma sonata -bitemàtica-, un andante, un minuet i un presto) amb una lectura dramàtica de la forma sonata que possibilità un métier vienès que s’allargà fins al segon Romanticisme de compositors com J. Brahms. De vegades, també s’ha introduït la figura de F. Schubert com a membre de l’Escola de Viena, tot i que aquest, com Beethoven, superà el Classicisme per endinsar-se de ple en el Romanticisme. D’altra banda, es pot dir que Viena prengué el relleu de Mannheim com a centre de la música europea.