En un ambient de revifalla del món musical a Catalunya, Joan Lamote de Grignon cregué que una ciutat com Barcelona havia de disposar d’una orquestra estable, a semblança de l’Orquestra Simfònica de Madrid, que per aquelles dates havia visitat la ciutat comtal. Fou així com nasqué l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OSB), sota el patrocini d’Eusebi Bertrand. L’OSB dugué a terme una important tasca pel que fa a la difusió de la música, amb la realització de concerts en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol. Del 1916 al 1924 oferí les Matinés Líriques Populars al Teatre Eldorado de Barcelona. Cal destacar la seva estreta col·laboració amb l’Orfeó Català de Lluís Millet, que fructificà especialment en la primera interpretació íntegra de la Missa en si menor de J.S. Bach. L’any 1921 organitzà la Primera Manifestació Simfònica d’Autors Ibèrics, on es presentaren les principals obres de compositors com T. Bretón, J. Guridi, J. Cassadó, J. Pahissa, J. Lamote de Grignon, J. Sancho i Marraco, E. Morera, A. Isasi o E. Granados, la música dels quals formava també la base del repertori habitual de l’OSB. La manca de recursos i la dura competència que hagué de mantenir amb altres orquestres -com la de Pau Casals-, a més dels interessos paral·lels que Joan Lamote de Grignon tenia a la Banda Municipal de Barcelona, afavoriren que la formació es dissolgués l’any 1924. Cal destacar l’enregistrament que el 1916 realitzà, juntament amb Conxita Badia, de les Tonadillas y Danzas, d’Enric Granados.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Orquesta Sinfónica de Barcelona, fundada en el año 1910. Fundador y Maestro Director D. Juan Lamote de Grignon, juicios críticos de los conciertos celebrados en Barcelona... años 1912 al 1914, Imp. Sobs. de López Robet y Cª., Barcelona