Societat Catalana de Musicologia

Associació científica catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que té per objectiu principal la investigació de la música als Països Catalans.

Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics. Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon (delegat de l’IEC), Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra. Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern. A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per: Miquel Querol (president), Miquel Altisent (vicepresident), Manuel Mundó (vocal 1r), Montserrat Albet (vocal 2n), Francesc Bonastre (secretari) i Ramon Aramon (delegat de l’IEC). A partir d’aquest moment, la Societat Catalana de Musicologia convocà regularment sessions de treball científic i conferències, i incrementà el nombre de socis amb musicòlegs, intèrprets i orgueners d’anomenada internacional. El 1979 s’inicià la publicació d’un butlletí, com a element de difusió de la investigació històrica de la música a les terres catalanes i als països que han tingut i hi tenen lligams polítics o culturals. L’any 2001 el butlletí se substituí per la "Revista Catalana de Musicologia". Des del 1992 el flautista i musicòleg Romà Escalas presideix l’entitat.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Estatuts, Societat Catalana de Musicologia, Barcelona 1993