Anomenat Casa de l’Olivera (1618), de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València. Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual—. Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J. Marzo, simplificant el projecte més ambiciós de Fontana. S’inaugurà, com era habitual a l’època, amb un variat programa literari i líric (segon acte de La Cenerentola, de G. Rossini). L’èxit obtingut permeté fer millores i ampliacions al llarg del segle —quatre pisos i platea, façana presidida per una balconada amb quatre columnes acabada el 1854, obra de Josep Zacaries Camaña—, continuades al segle XX i fins als nostres dies (la capacitat actual és de 1.226 places).
D’ençà del 1832 esdevingué el teatre d’òpera més important del País València; s’hi representaren inicialment les obres dels grans autors italians (G. Rossini, V. Bellini, G. Donizetti, G. Verdi), i més endavant, de l’escola francesa (Ch. Gounod, G. Bizet, J. Massenet) i l’alemanya (C.M. von Weber, R. Wagner) i hi cantaren les grans figures de la lírica internacional. Hi estrenà obres el valencià Salvador Giner. El teatre —en català i castellà— anà desplaçant l’òpera, especialment des del 1925; l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera hi ha restablert les temporades regulars d’òpera (1971). També actuaren al teatre orquestres simfòniques, grups de cambra i solistes i s’hi han celebrat recitals de Nova Cançó catalana.
Actualment és propietat de la Diputació de València i el gestiona la Generalitat Valenciana. Programa teatre, òpera i dansa (els concerts simfònics s’han desplaçat al Palau de la Música Valenciana).