La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible (o tiple), el castellà tiple, l’anglès treble (tots tres derivats de l’antic triplum) o el francès dessus. Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum, quadruplum, discantus, cantus o superius. Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic.
f
Música