També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX. Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII. En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intel·lectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna. A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de conèixer els artistes del moment. L’element de provocació i transgressió constituí una característica essencial dels millors temps del cabaret. Fou un lloc propici per a la manifestació de les avantguardes artístiques -el Cabaret Voltaire (1916), de Zuric, acollí el naixement del moviment dadà-, i molts compositors, des de C. Debussy fins a D. Milhaud, E. Satie o A. Schönberg, participaren en alguns espectacles. Ben aviat nasqueren molts altres establiments que imitaren la idea, tant a França, amb el Mirliton (1885), l’Âne-Rouge (1889) o Le Boeuf sur le Toit (1920), com en altres països, especialment Alemanya. El cabaret alemany més representatiu era l’Überbrettl, fundat a Berlín el 1901 i que es caracteritzà, com altres locals semblants del país, per la crítica política. Amb l’arribada del règim nazi, però, aquest cabaret crític i transgressor deixà d’existir. A Catalunya cal esmentar Els Quatre Gats, local inaugurat a Barcelona el 1897 i clausurat el 1903. L’aparició de la ràdio i la televisió comportà la desaparició del cabaret tal com era entès en els seus inicis. Actualment, aquest terme s’aplica als locals que ofereixen espectacles de revista i de varietats. A França, concretament, el cabaret ha servit com a plataforma de llançament de molts membres de la chanson, com G. Brassens, J. Brel o Y. Montand.
m
Música