ripieno
*

m
Música

Terme utilitzat als segles XVII i XVIII en oposició a solo o a concertino.

Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti (en un concert o un concerto grosso) o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants. En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes. Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista. En el Concert de Brandenburg núm. 4, del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del violino prinzipale. En terminologia organística, ripieno significa el conjunt del ple de l’orgue italià o les conjuncions que es poden realitzar amb els seus diferents registres o mutacions per a obtenir l'organo pleno o diferents tipus de registració de plens.