Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament. El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer. A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars. Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta magnètica que anomenaren magnetòfon, més tard perfeccionada per nord-americans i britànics. El casset és una versió comercial de magnetòfon, en el qual la cinta és enrotllada en dues bobines protegides per una coberta de plàstic. La majoria inclouen un cap per a esborrar i un altre per a enregistrar i reproduir.
m
Música