Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació. Els grups principals en què es divideix són: idiòfons d’entrexoc (classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11), idiòfons pinçats (12), de fricció (13) i bufats (14). Els idiòfons d’entrexoc se subdivideixen en idiòfons d’entrexoc directe -els sons poden ser produïts clarament de manera individual- i idiòfons colpejats indirectament -els sons són produïts en sèrie, no individualment-. Entre els d’entrexoc directe es troben instruments com les castanyoles i els címbals (entrexoc entre dues parts sonores complementàries) o el triangle, el xilòfon i el gong (percussió de l’instrument amb un objecte no sonor o contra seu). Entre els idiòfons colpejats indirectament es troben les maraques, els sonalls, els cascavells, etc. (idiòfons sacsejats) o el carrau, el güiro, etc. (idiòfons rascats). Un altre grup important és constituït pels idiòfons de flexió (o idiòfons pinçats), amb làmines úniques fixades a l’interior d’un marc, com la guimbarda, o amb làmines en sèrie, com a la pinta de la caixa de música. Pel que fa als idiòfons de fricció, inclouen els de fricció de pals, de plaques, de cavitats i de làmines. Els de fricció de pals es divideixen en els de fricció simple i els de fricció en grup, com la guitarra d’ossos. Els de fricció de plaques comprenen, igualment, els de fricció simple -una làmina metàl·lica que es fa sonar amb arquet- i els de fricció en grup. El mateix passa en el cas dels de fricció de cavitats: fricció simple i en grup, com ara el copòleg i l’harmònica de cristall. La fricció de làmines -làmines que freguen les unes amb les altres- és el principi sonor de la màquina del vent emprada a l’òpera. Finalment, una darrera categoria inclou les famílies dels idiòfons bufats i en forma de bastons o plaques, els quals només es troben entre els instruments ètnics d’algunes cultures molt determinades.
Bibliografia
- Hornbostel, E. von i Sachs, C.: Systematik der Musikinstrumente, dins "Zeitschrift für Ethnologie 1914", quaderns 4 i 5, Berlín 1914
- Juan, M.A.:Classificació dels Instruments Musicals segons E. von Hornbostel i C. Sachs, dins "Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia", III, Barcelona 1995