El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món. Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera: Così fan tutte, de W.A. Mozart, dirigida per Hans Rosband. Però fou amb la representació de Don Giovanni (1949) que el festival agafà embranzida. El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’Arquebisbat en un veritable teatre d’òpera. Músics, artistes i intel·lectuals francesos, entre els quals hi havia M. Honneguer, F. Poulenc, A. Masson, F. Mauriac o J.P. Sartre, hi col·laboraren. Els anys cinquanta les òperes de C.W. Gluck i C. Monteverdi s’afegiren al repertori mozartià, i també ho feren les opéras-comiques de D. Cimarosa, J.Ph. Rameau o G. Rossini, entre d’altres. Des del 1974 el festival es dedicà principalment al bel canto, amb la participació de grans estrelles, com M. Caballé, J. Carreras o K. Ricciarelli. Els compositors del segle XX també hi han vist escenificades les seves òperes, tot i que els darrers anys la programació inclou l’òpera barroca i les composicions de W.A. Mozart i G. Rossini. La direcció musical i artística ha procurat buscar els cantants més adients per a cada personatge i ha potenciat les veus joves. Des del 1998, com una activitat més del festival, s’organitza l’anomenada Acadèmia Europea de Música, espai obert a nous talents que a més de la formació pretén facilitar la inserció professional dels joves cantants mitjançant concerts i recitals en grans gires internacionals.