Festival de Glyndebourne

Festival operístic que se celebra anualment al poble de Gyndebourne, a East Sussex, Anglaterra.

Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs, que posteriorment (1931) havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera. El 1933 F. Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C. Ebert per a la producció. Amb J. Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934. Inicialment se centrà en òperes de W.A. Mozart, però els anys següents tant la sala, que arribà a les 830 places, com el repertori, que incorporà obres de G. Verdi i G. Donizetti, sampliant. Després de la Segona Guerra Mundial, les funcions foren represes amb moltes dificultats. Malgrat tot, la col·laboració de nous compositors feu possible el manteniment de les representacions, amb estrenes d’obres com ara The Rape of Lucretia, de B. Britten (1946). Arran de la mort dels seus creadors, al principi dels anys seixanta, el festival entrà en una nova etapa. Durant aquesta dècada hi presentaren produccions directors d’escena tan prestigiosos com F. Zefirelli, M. Redgrave sota directors musicals de la categoria de R. Leppard o G. Solti. A partir del 1967 el repertori es diversificà molt, fins a arribar, el 1998, a l’estrena mundial de l’òpera Fligth, de Dove. El 1994 s’inaugurà al recinte de la propietat un nou teatre amb capacitat per a 1 200 espectadors. Des del 1988 el director musical del festival és A. Davis. Paral·lelament a les representacions operístiques, el 1968 es creà la Glyndebourne Touring Opera, que presenta en altres teatres les produccions del festival. Al llarg dels darrers anys s’ha convertit en una companyia innovadora, que s’atreveix a presentar nous i arriscats muntatges operístics. Així mateix, l’any 1986 nasqué el departament d’educació del festival, amb l’objectiu d’apropar l’òpera als qui difícilment hi tenen accés com ara els habitants de les zones rurals, els reclusos o la població escolar.