És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul, el talking blues -blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx. Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó (scrach), tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes (samplers). Sobre aquesta base, on el més important és la secció rítmica, un cantant va recitant una lletra que sovint relata la vida dels barris negres dels Estats Units. Els primers a fer rap foren The Last Poets, recitant sobre bases rítmiques de jazz. També esdevingueren capdavanters del gènere els conjunts Sugarhill, Kurtis Blow i Grandmaster Flash, i la discogràfica Def Jam promocionà aquest estil musical. Grups com NWA i Public Enemy afegiren contingut social i polític al rap. Els anys noranta el rap ja tenia multitud de subestils, com el gangstarap, jazz-rap, pop-rap, hip-hop, hardcore-rap, i ha continuat evolucionant. Altres artistes que han fet rap han estat Run DMC, De La Soul, Ice-T, Queen Latifa i Gang Starr i Arrested Development. En català hi hagué els grups Slips i Disop.
m
Música