Manolo García (veu) i Quimi Portet (guitarra) foren les ànimes d’aquest conjunt, que els anys vuitanta i noranta, i cantant en castellà, fou un dels més importants als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Fins i tot gaudí de força popularitat en alguns països sud-americans. En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana, editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació. Altres treballs destacats de la seva carrera foren Enemigos de lo ajeno (1986) i Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (1990). Les seves gires constituïen uns grans espectacles i fins arribà a compartir escenari amb Tina Turner i Bruce Springsteen, en aquest darrer cas amb motiu d’un concert benèfic d’Amnistia Internacional. El 1998, arran de la dissolució del grup, els seus membres iniciaren carreres individuals. Quimi Portet ja havia començat a cantar en solitari, i en català, quan actuava amb El Último de la Fila, però s’hi dedicà del tot quan se separà de Manolo García, que també ha seguit una carrera en solitari, però en castellà.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Coromina, Toni: El que la sigue la persigue, Editorial Can, Barcelona 1995