Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents. Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí. Com a tal, adoptà també l'okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana. El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari, una mena d’himnari (equivalent a un hirmológion o tropológion grec), obra de Mikhael Modrekili (segle X), en notació georgiana, que actualment està essent desxifrada. El text ha estat editat modernament per E. Metreveli, C. Cankievi i L. ?evsuriani (Tbilisi, 1981). Pel que fa a la terminologia de les peces de cant, alguns termes són adaptacions del grec, com ara ibakoy (hypakoí, responsori), p’salmuni (psalmós, salm) o stik’eroni (stikherón, estíquer), mentre que d’altres són genuïnament georgians: dasdebeli, equivalent en línies generals al tropari, gardamot’k’may, una espècie de recitatiu, cardgomay, inicialment una rúbrica ('per a alçar-se'), que acabà designant una estrofa poètica cantada amb un verset de salm, etc.
m
Música