música de Catalunya

f
Música

Música desenvolupada a Catalunya.

Música culta

Vegeu Renaixement; Barroc; Classicisme; Romanticisme; Segle XX.

Música popular

La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles. El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns. Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gal·licismes. Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen amb els límits de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Si a la primera d’aquestes zones resulta més patent l’estreta relació cultural amb el món francoprovençal, en moltes comarques de la Catalunya Nova s’han conservat alguns patrons musicals clarament meridionals provinents del llegat cultural de la població anterior a la Reconquesta.

El ritme mesurat, basat en cèl·lules rítmiques binàries i ternàries, és el més habitual. El ritme lliure en constitueix més aviat l’excepció i es limita generalment a cançons de treball i cançons de bressol pròpies, sobretot, de la Catalunya Nova. En ocasions es practiquen també els ritmes aksak. Tot i que predomina la mètrica regular, no són en absolut rars els casos d’heterometria, amb canvis freqüents de compàs dins una mateixa cançó. La música tradicional catalana es caracteritza per una certa austeritat de les línies melòdiques i un clar predomini dels inicis anacrústics i les cadències femenines. El cant és fonamentalment sil·làbic. L’estil melismàtic és present principalment en algunes cançons de treball pageses de les comarques tarragonines i lleidatanes. Des del punt de vista tonal, el mode major té una predominança clara en la música popular catalana, seguit pel mode menor i per l’alternança dels dos modes. També hi ha cançons en el mode de mi i, de manera més excepcional, en altres escales modals.

Son, soneta, vine, vine, cançó de bressol recollida a Cervera, Cançoner popular de Catalunya: materials, ed. Elzeviriana, Barcelona 1929

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Cançons

La cançó s’acostuma a executar monòdicament. En cas contrari, el més freqüent són els duos de terceres, procedents sobretot de l’àmbit de la música religiosa. Els textos de les cançons es caracteritzen formalment pel predomini de les rimes oxítones, i, pel que fa al seu contingut, s’observa un predomini dels temes lírics i una manca de temes èpics i de gesta. També són escadusseres les cançons de tema històric. Es poden distingir dos tipus bàsics de cançons: les corrandes, cançons curtes, i les cançons extenses, amb tornada o sense. Les cançons d’aquest darrer grup, com per exemple les balades, posseeixen temàtiques molt sovint importades i generalment, al marge d’algunes de religioses, no tenen una funció concreta.

Pel que fa a les cançons de bressol, es pot distingir entre les non-nons, amb un text ple d’onomatopeies i que pràcticament només fa de suport a una melodia curta i senzilla, i aquelles que posseeixen un text i una melodia més elaborats. En els textos de les cançons de bressol sovinteja la forma iterativa basada en monosíl·labs regits per la lletra ena, per exemple non-non, element típic de les cançons de bressol de les llengües romàniques de la riba de la Mediterrània. Moltes cançons infantils tenen trets arcaïtzants i un àmbit reduït i sovint estan basades en escales bitòniques, tritòniques i tetratòniques. Es tracta sobretot de cançons de joc amb uns textos sempre breus que moltes vegades han perdut el seu sentit original i estan molt desfigurats i, fins i tot, mancats de sentit.

La filla lleugera, recollida a Sant Salvador de Bianya i a Sant Pere Despuig de Bianya, Cançoner popular de Catalunya: materials, ed. Elzeviriana, Barcelona 1929

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Les cançons de ronda, abans molt generalitzades, es cantaven encara fins no fa pas gaire temps en terres lleidatanes i tarragonines. Utilitzades sobretot per al festeig, s’adapten formalment al tipus de les corrandes. La seva forma musical és molt influïda per la jota. Entre els cants de noces, el gènere més difós pertany a les cançons de pandero, nom que reben pel fet d’executar-se amb un pandero quadrat o alduf. Interpretades sobretot per dones pertanyents a confraries religioses, eren cançons de capta i habituals en algunes comarques de Lleida i Tarragona i al Rosselló. També cal tenir en compte la pràctica, força difosa antigament, de l’esquellotada, mitjançant la qual, amb música i textos desagradables, se sancionaven negativament conductes mal vistes, com ara aparellaments considerats poc adequats.

Dins el repertori cançonístic més típicament de calendari, a Catalunya tenen especial rellevància les cançons de Nadal, carnestoltes, quaresma i setmana santa. Ja hi ha exemples de nadales al principi del segle XV. En general, es tracta d’un gènere d’origen culte i molt conservador pel que fa als seus trets característics. Són sobretot cançons isomètriques i isorítmiques, de tipus estròfic, i amb lletres que es basen principalment en la Bíblia i textos litúrgics. A Catalunya, com en tants altres llocs, les cançons de carnestoltes posseeixen sovint un caràcter grotesc i eròtic, i en ocasions són també representades. Dins d’aquest àmbit, cal esmentar les cançons de testament del carnestoltes, com també les cançons de tipus mordaç i satíric, generalment en forma de corrandes, amb les quals s’exercia crítica social, com el cantalet de la Ribera d’Ebre o el visclabat al Maresme.

Entre les cançons característiques del període de quaresma, cal esmentar els cants penitencials, religiosonarratius i rogatius, i també els que s’encarregaven d’anunciar l’inici d’una funció religiosa com, per exemple, el tradicional res del rosari de l’aurora. Propi de les processons de setmana santa era el cant dels divinos, amb textos que descrivien la Passió de Jesucrist. El cant de les caramelles marcava el final de l’època de dejuni i abstinència iniciada per quaresma. El repertori musical de tipus religiós està format, majoritàriament, per cançons extenses i ofereix un ampli ventall ja que, a més dels exemples esmentats, inclou cants de novenes, processionals o oracions cantades. Cal també fer especial esment dels goigs, un gènere pregonament arrelat a Catalunya. Són poques les localitats que no tenen els seus propis goigs dedicats al sant patró o a altres advocacions religioses. El costum d’emprar el cant amb funcions de capta en èpoques determinades de l’any era força estès al territori català. A més de les cançons de pandero i les caramelles, ja esmentades, hi havia altres ocasions, moltes d’elles de restringit àmbit local, en què es cantava en canvi de rebre llepolies, menjar o diners. Així, per exemple, a la zona pirinenca era habitual efectuar el captiri de Ninou per cap d’any, i a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) es feia durant el dia de dijous gras.

Quant a la balada catalana, gènere constituït fonamentalment entre els segles XVI i XVIII, es poden distingir elements francoprovençals, castellans i autòctons. Les balades històriques són més aviat tardanes. Entre les més notables cal esmentar La presa de Niça i La presó del rei de França del segle XVI, Els Segadors del segle XVII, i En Bac de Roda, relativa a la guerra de Catalunya contra Felip V. D’època posterior són els temes de bandolers, de la guerra del Francès i de les guerres carlines. Molt sovint aquestes cançons, com moltes d’altres tant profanes com religioses, es difonien mitjançant fulls solts impresos, una pràctica que s’inicià amb els goigs i que es desenvolupà especialment entre els segles XVII i XIX.

Danses

A Catalunya, els models coreogràfics més habituals són els balls de parella i també els col·lectius. Tots ells prenen com a base morfològica el cercle i el rengle. Els balls cerimonials o tancats són més corrents a les zones meridionals. Dins d’aquest tipus, els balls de bastons, derivats en bona part d’antics balls d’espases, són els més difosos. A mitjan segle XV, les danses d’espases ja formaven part de les representacions i entremesos propis del Corpus. També són molt usuals durant aquesta festivitat o en algunes festes majors els balls cerimonials en què intervenen gegants i representacions zoomòrfiques com àligues, cavalls o dracs. Des del punt de vista històric ofereix un gran interès la dansa de la mort, d’origen medieval, que avui encara s’executa a Verges (Baix Empordà) el dia de Dijous Sant. Com a dansa cerimonial cal destacar també la moixiganga, barreja de dansa i comparsa, pròpia sobretot del Penedès, en la qual se simulen els passos de la Passió de Jesucrist.

Pel que fa als balls tradicionals de tipus obert, el més difós era el ball pla, de parelles i galanteig. Els patrons musicals es desenvolupen generalment en ritme ternari i en ocasions era també cantat. Aquest ball pren diverses formes i denominacions, com ara ballet de muntanya, ball enrobat, ball cerdà, de coques o dels pabordes. Amb el nom de ball rodó es coneixen a moltes comarques catalanes balls col·lectius dansats en cercle, la majoria de les vegades amb escadussers elements coreogràfics. Sovint es tracta senzillament d’un ball infantil, en el qual els balladors, en cercle i agafats de les mans, van seguint la música al so de cançons i de forma molt lliure. Els anomenats balls de gitanes són, de fet, un conjunt coreogràfic integrat per diversos balls, molt diferents segons la localitat. De vegades, com al Vallès, són propis de carnestoltes. També propi d’aquests dies és el ball de l’os, típic de les zones pirinenques i de regust ancestral.

Entre els balls oberts cal fer esment, naturalment, de la sardana, dansa que es continua ballant i que, a través de la seva primitiva forma curta, sembla haver sorgit de la dansa d’orígens religiosos anomenada contrapàs. La jota és present especialment a la Catalunya Nova, sobretot a les zones més meridionals i properes a Aragó. A la cultura tradicional catalana no manquen exemples de danses concebudes com a joc i que demanen una especial destresa per part dels dansaires, com és el cas del ball de la comare del Pallars, el ball de l’escombra de la vall de Boí (Alta Ribagorça), el ball dels ous de Bot (Terra Alta) o el ball de l’hereu Riera. Com a costums relacionats amb la dansa cal destacar també la subhasta dels balls i la distribució de les diferents ballades segons criteris jeràrquics. En el ball de morisques de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), per exemple, el primer ball era de l’alcalde, el segon, del mossèn, i només després de ballar els que l’havien pagat podia participar-hi qui volgués.

Instruments

La música popular disposa d’una gran varietat d’idiòfons a causa de la seva simplicitat de construcció i facilitat de maneig. A Catalunya, la guimbarda era un instrument antigament molt difós entre els pastors. Com a idiòfons percudits hi ha les castanyoles, fetes de diferents materials, per exemple de fusta o de petxines, i el picacanya, idiòfon que consisteix en una canya d’uns dos pams de llarg esberlada longitudinalment en dues terceres parts, que es fa repicar amb el palmell de la mà o amb una altra canya més curta. La matraca i el carrau són instruments típics de setmana santa i d’ús exclusivament infantil. Les bandúrries d’ossos, també denominades ossets, consisteixen en un conjunt de petits ossos d’ocell disposats de manera paral·lela i lligats amb cordes que, penjats del coll, es feien sonar fregant-los amb un objecte dur.

Dintre dels membranòfons destaca en primer lloc el tambor, anomenat timbal, tabal o també tamborí quan és de dimensons reduïdes. Dels tambors amb marc, sempre percudits amb la mà, cal esmentar la pandereta, circular i proveïda de sonalls, i l’alduf, que es distingeix per la seva forma quadrada i per la doble membrana. La simbomba s’usa a Catalunya principalment per Nadal i també com a acompanyament de les cançons de ronda. Els cordòfons que més sovintegen a la música tradicional són el violí i la guitarra, aquesta darrera amb algunes de les seves formes menors com el guitarró, d’ús molt popular en algunes localitats meridionals.

La flauta es coneix a Catalunya amb diversos noms, com ara flabiol, flavirol, fluviol o frabiol. Sol ésser de fusta de boix, d’uns vint centímetres de llarg, foradada longitudinalment amb un ferro roent. Té entre sis i nou orificis i consta d’una sola peça en els models més arcaics, o de dues, bec i cos, en els més evolucionats. Els models més moderns són proveïts de claus. A més dels flabiols de fusta, també se’n fan de canya. Els instruments similars a la flauta, però elaborats amb terra cuita, reben el nom d’ocarines. Entre els instruments populars tipus oboè, cal destacar la gralla. La gralla anomenada seca, o també curta, emet un so dur i disposa de set orificis melòdics i dos de sonoritat. La gralla dolça, o llarga, és més evolucionada i té uns claus que li permeten augmentar la tessitura i l’emissió de notes alterades. La tarota, instrument de doble canya, designa un gènere d’aeròfons populars a la Catalunya septentrional i també una mena d’instrument en forma d’oboè, elaborat amb escorça d’avellaner i propi del Camp de Tarragona. La cornamusa, documentada ja cap al segle XII, havia tingut antigament una gran difusió com a instrument melòdic i es coneix sota diverses denominacions, entre elles sac de gemecs, cabreta, borrassa, catarineta o bot. Desapareguda durant gran part del segle XX, al final d’aquesta centúria ha estat rescatada. Finalment, també s’ha de fer esment de l’acordió diatònic, instrument que es popularitzà a partir de la segona meitat del segle XIX.

L’agrupació instrumental més característica de la música tradicional catalana és, en primer lloc, la formada per dos instruments musicals, un de melòdic, com ara el flabiol o la gralla, i un altre de rítmic, per exemple el tambor o el tamborí. En la combinació formada per flabiol i tamborí, els instruments són tocats simultàniament per un mateix músic. Els conjunts instrumentals constituïts per gralles i tambors són un element indispensable per a les actuacions castelleres i les moixigangues. L’actual cobla de sardanes té els seus orígens directes en els grups de músics que durant els segles XVIII i XIX es dedicaven a acompanyar balls populars tals com el ball pla, el contrapàs o la sardana curta i que sovint s’aplegaven en conjunts instrumentals com la denominada cobla de tres quartans.

Bibliografia

  1. Amades, J.: Folklore de Catalunya. Cançoner, ed. Selecta, Barcelona 1951, 2a ed., 1982
  2. Crivillé, J.: Música tradicional catalana, vol. I: Infants, vol. II: Nadal, ed. Clivis, Barcelona 1981, vol. III: Danses, ed. Clivis, Barcelona 1983
  3. Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials, 4 vols., Elzeviriana, Barcelona 1926-29
  4. Pujol, F. i Amades, J.: Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, vol. I: Dansa, Elzeviriana, Barcelona 1936

Complement bibliogràfic

  1. 50 entrevistas con gente importante del mundo de la música, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1980
  2. Espadaler i Colomer, Joan Baptista: La música del meu poble, A.Artís, Imp., Barcelona 1912
  3. Mainat i Castells, Joan Ramon; Colita: Tretze que canten, Editorial Mediterrània, Barcelona 1982
  4. Valls i Gorina, Manuel: Història de la música catalana, Editorial Tàber, Barcelona 1969
  5. Valls i Gorina, Manuel: La música catalana contemporània: visió de conjunt, Editorial Selecta, Barcelona 1960
  6. Violant i Simorra, Ramón: Els pastors i la música, Editorial Barcino, Barcelona 1953
  7. Inglavaga i Vilarrubla, Jaume: Jaume Llorens Llaveria: el nostre mestre, Rafael Dalmau, Barcelona 1965
  8. Planas, Xavier: Catàleg de propostes de dinamització cultural: cançó 1984, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1984
  9. Porter i Moix, Josep: Una història de la cançó, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1987
  10. Querol i Gavaldà, Miquel: Cançoner català dels segles XVI-XVIII, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1979
  11. Serra i Pagès, Rossend; Pecanins i Fàbregas, Joaquim: El cançoner musical popular català, Centre Excursionista Comarca de Bages, Manresa 1918
  12. Bergne, Paul: Études critiques sur les chansons catalanes, G.Loupiac, Lézignan 1913
  13. Pedrell i Sabaté, Felip: La cansó popular catalana: la lírica nacionalisada y l’obra de l’Orfeó Català... programa ab il.lustracions temàtiques y literaries del concert en honor dels congressistes del Congrés Internacional de la Llengua Catalana..., Societat Anònima La Neotipia, Barcelona 1906
  14. Millet i Pagès, Lluís: De la cançó popular catalana. Conferència II de la sèrie organitzada per la molt Il.ltre. Junta de Dames de Barcelona, llegida el dia 19 de desembre de 1917, Bloud & Gay, Barcelona 1917?
  15. Amades i Gelat, Joan; Tomàs i Parés, Joan: Les cent millors cançons populars, Editorial Selecta, Barcelona 1948, 1953
  16. Bosch i Humet, Eusebi: Cançons populars recullides a les Guilleries, L’Avenç, Barcelona 1909
  17. Briz i Fernández, Francesc Pelagi: Cansons de la terra, cants populars catalans, E.Ferrando Roca; Alvar Verdaguer; Maisonneuve, Barcelona; Paris 1866-1877
  18. Serra i Vilaró, Joan: El cançoner del Calic, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1913
  19. Cumellas i Ribó, Josep: Cançoner popular internacional Catalunya. Cancionero popular internacional, Comissariat de Propaganda Generalitat de Catalunya, Barcelona 1938
  20. Cançons de muntanya i de camí, Barcelona 1930
  21. Llobera, Jaume: Primera sèrie de cançons populars catalanes, L’Avenç, Barcelona 1914
  22. Cançons populars de Catalunya: lletra i música, Edicions Gost, Barcelona ~ 1930
  23. Cançons populars de Catalunya: lletra i música, primera sèrie, Llibreria Bonavia, Barcelona 1935
  24. Capmany i Farrés, Aureli: Cançoner popular, L’Avenç, Barcelona 1901-1913
  25. Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançons de tot arreu: vuitanta-sis cançons populars, Llibreria Verdaguer, Barcelona 1936
  26. I Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1980
  27. II Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1982
  28. III Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1983
  29. Amades i Gelat, Joan; Pujol i Pons, Francesc: Cançoner popular de Catalunya: diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors: volum primer: dansa, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Barcelona 1936
  30. Amades i Gelat, Joan: Les cent millors cançons de Nadal, Selecta-Catalònia, Barcelona 1949, ...1993
  31. Amades i Gelat, Joan: La Sardana, Foment de la sardana, Barcelona 1930
  32. Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançoner popular religiós de Catalunya: recull de cent melodies de goigs, Boileau & Bernasconi, Barcelona 1932
  33. Bové i Trius, Francesc de Paula: El Penedès: folk-lore dels balls, danses i comparses populars, Imp. Ramon, Vendrell 1926
  34. Bohigas i Balaguer, Pere: Cançoner popular català, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1983
  35. Amades i Gelat, Joan; Tomàs i Parés, Joan: Cançons populars amoroses i cavalleresques, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1935
  36. Amades i Gelat, Joan: Cançons populars històriques i de costums, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
  37. Amades i Gelat, Joan; Tomàs i Parés, Joan: Cançons populars humorístiques, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
  38. Salom i Feliu, Gabriel Juan: Música i tonades santamarieres, Edicions de l´Ajuntament, Santa Maria del Camí 1989
  39. Clavé i Camps, Josep Anselm: Cançons populars, Imp. Garrofé, Barcelona 1924
  40. Crivillé i Bargalló, Josep: Música tradicional catalana, I: infants, Clivis Publicacions, Barcelona 1981, 1993
  41. Vilacís, Joan: Història de l’orquestra "Lluïsos" de Taradell... amb motiu del centenari de la seva fundació (1876-1976), Imp. Tura, Taradell 1976
  42. Juanola i Heras, Josep; Rebordosa i Gil, Pere: Orquestra Els Escolans, tota una època, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Sant Sadurní d’Anoia 1985
  43. Llobera, Jaume: 40 cançons populars catalanes, 1a sèrie, L’Avenç, Barcelona 1909
  44. Carrera, Adolf: 30 cançons populars catalanes, quarta sèrie, L’Avenç, Barcelona 1916
  45. Llobera, Jaume: Segona sèrie de cançons populars catalanes, L’Avenç, Barcelona 1909
  46. Crivillé i Bargalló, Josep: Música tradicional catalana. II: Nadal, Clivis Publicacions, Barcelona 1981
  47. Albet i Vila, Montserrat; Isern, Jordi: Història de la música catalana, Caixa de Barcelona, Barcelona 1985
  48. Rövenstrunck, Bernhard: Singularitats de la cançó popular catalana: estudi de la seva forma monòdica, introducció al seu tractament polifònic, Clivis Publicacions, Barcelona 1979
  49. Estelrich i Massutí, Pere; Massot i Muntaner, Biel; Parets i Serra, Joan: Pere Josep Cañellas i Jaume, 1845-1922, músic de Calvià, Ajuntament, Calvià 1986
  50. Ferré i Puig, Gabriel; Rebés, Salvador; Ruiz, Isabel: Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant, Editorial Alta Fulla; Centre de Lectura de Reus, Barcelona; Reus 1988, 2001
  51. Bastardes, Glòria; Casals, Ricard; Garrich, Montserrat: Instruments de música tradicionals catalans, Caixa de Barcelona, Barcelona 1983
  52. Collell, Jaume; Tort, Assumpta: Manlleu: músics del XX, Museu de Manlleu; Ajuntament de Manlleu; Caixa de Manlleu, Manlleu 1991
  53. Homenatge al mestre Domènec Cardenyes, Orfeó de Tremp; Esbart Francesc Pujol, Tremp 1987
  54. Batallé i Mallarach, Concepció: Joan Prat i Forga: apologia del mestre (1897-1971), El Bassegoda, Olot 1987
  55. La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies, estiu/tardor 1982, Generalitat de Catalunya, Servei de Música, Barcelona 1982
  56. IV Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1984
  57. V Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1985
  58. Subirà i Puig, Josep: El paisaje, las canciones y las danzas en Cataluña. Conferencia leída en el Ateneo de Madrid el 25 de marzo de 1920, Imp. Alrededor del Mundo, Madrid 1921
  59. Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983
  60. Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
  61. Alcalà i Giménez, Cèsar: La música a Catalunya fa 300 anys, Tibidabo, Barcelona 1994
  62. Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
  63. Músiques a Catalunya. La musique en Catalogne. Music in Catalonia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1994
  64. Exposició de manuscrits i impresos musicals catalans: Montblanc, 2-9 de setembre de 1984, Sala d’Exposicions de l’Arxiu Històric Comarcal, Montblanc 1984
  65. Morales, Juan Miguel; Planas, Xavier: Retrats de cantants i músics, Associació Cultural Catalunya rock-Enderrock, Barcelona 1996
  66. Jiménez, Rafael; Montserrat, Rosa Maria: Festes, De Choisy, El Masnou 1995
  67. Amades i Gelat, Joan: Bibliografia de la cançó popular de Nadal, Barcelona 1947
  68. Garrigosa i Massana, Joaquim: L’ensenyament musical a Catalunya, Barcelona 1999
  69. Collendanchise, Antonello: Cançoner: I Escola d’Estiu de l’Alguer 1994, Òmnium Cultural, 1995
  70. Manunta, Francesc: Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana, segles XIV-XIX, amb una llarga introducció histórico-lingüística damunt de l’alguerès, La Celere, Alghero 1988-1991
  71. Soler, Josep: Camins de la cançó: cançoner popular bilingüe, Seráfica, Barcelona 1966
  72. Sistac i Sanvicén, Dolors: Les cançons de pandero o de tambor: estudi i noves aportacions, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997
  73. Cançoner de l’Escola Normal de la Generalitat, 1931-1938, Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990
  74. Guasch, Joan: Cançons populars catalanes, volum II, Univers Musical, Barcelona 1910
  75. Serra i Boldú, Valeri; Maragall, Joan: Cançons de pandero, L’Avenç, Barcelona 1907
  76. Guasch, Joan: Cançons populars catalanes, volum I, Univers Musical, Barcelona entre 1901 i 1910
  77. Stegmann, Tilbert Dídac; Chrapkowski, Rainer: Diguem no. Sagen wir nein!: Lieder as Katalonien, Rotbuch, Berlin 1979
  78. Mestres i Oñós, Apel.les; Rodoreda i Santigós, Josep: Cansons ilustradas, I.López, Barcelona 1880
  79. Fonoll, Celdoni; Batista i Viladrich, Antoni; Subirachs, Josep Maria: Nou segles de poesia als Països Catalans, Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat 1986
  80. Collendanchise, Antonello: Cançoner: II Escola d’Estiu de l’Alguer, Òmnium Cultural, Barcelona 1995
  81. Caballé, Francesc: Si tu te’n fas la lluna: recull de cançons populars a Bagà, Columna Edicions; Albí, Barcelona; Berga 1995
  82. Samper i Marquès, Baltasar; Massot i Muntaner, Josep: Estudis sobre la cançó popular, Secció de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de les Illes Balears; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ciutat de Mallorca; Barcelona 1994
  83. Arnella, Jaume; Oró, Toni: Repertori bàsic de cançons populars, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1995
  84. Busqué i Barceló, Montserrat; Pujol i Subirà, Maria Antònia: Ximic: jocs tradicionals, Amalgama Edicions, Berga 1996
  85. Palomar, Salvador; Rebés, Salvador; Juan i Nebot, Maria Antònia: Rasquera: cançons de la tradició oral, Centre de Documentació sobre Cultura Popular-Carrutxa, Reus 1990?, 1990
  86. Rebés, Salvador: Actes del Col.loqui sobre la Cançó Tradicional: Reus, setembre 1990, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1994
  87. Minguet i Itarte, Maria Joana; Domènech i Borràs, Josep Maria: Allà baix a l’era: recull de jocs i cançons, Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona, Ulldecona 1996
  88. Puntí i Collell, Joan; Massot i Muntaner, Josep: Ideari cançonístic Aguiló, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de les Illes Balears; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ciutat de Mallorca; Barcelona 1993
  89. Comas, Antoni: Cançoner català: poesia popular i tradicional, Destino, Barcelona 1981
  90. Gibert, Josep: Cançons de bandolers i lladres de camí ral, Edicions Raima, Moià 1989
  91. Valeri, Maria Eulàlia; Martorell i Codina, Maria: Danses i jocs populars catalans, Editorial Joventut, Barcelona 1987
  92. Bonal, Maria Dolors; Figueras, Pilar; Valls, Maria del Carme: Cançons-1: tradicionals catalanes, Virgili Pagès, Lleida 1985, 1987
  93. Lazón i Rodríguez, Julio: Cançoner: educació primària primer nivell, Centre de Recursos Pedagògics del Montsià, Amposta 1995
  94. Navarro, Míriam: Moixaines i jocs de falda, Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1995
  95. Collelldemont, Montserrat; [et al.]: El Cançoner de Batet, Generalitat de Catalunya, Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, CIRIT, Barcelona 1991
  96. Cateura i Mateu, Maria; Sabaté, Maria; Soler, Maria: Cançons: col.lecció de cançons mimades i amb moviments, Ibis, Sant Boi de Llobregat 1993
  97. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Pujol i Pons, Francesc; Puntí, Joan: Materials, vol. I, fasc. 1: Observacions, apèndixs i notes al "Romancerillo catalán" de Manuel Milà i Fontanals, estudi d’un exemplar amb notes inèdites del mateix autor per Francesc Pujol i Joan Puntí, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1926
  98. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Llongueras i Badia, Joan; [et al.]: Materials, vol. I, fasc. 2: Memòries de missions de recerca, estudis monogràfics, cròniques, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1928
  99. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Puntí, Joan; [et al.]: Materials, vol. II-III: Memòries de missions de recerca, estudis monogràfics, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1928
  100. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. IV: Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1993-1994
  101. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. VI-VII: Memòries de missions de recerca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1996-1997
  102. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. V: Història de l’Obra del cançoner i complement a l’inventari de l’Arxiu, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1995
  103. Viñas i Camps, Dolors: Qui era Graziel.la?: estudi sobre la música d’Agnès Armengol, Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell 1990
  104. Bosch, Vicenç: Balls antics del Pallars, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1907
  105. Subirà i Puig, Josep: El humorismo en la canción, ~ 1930
  106. Mas i Solench, Josep Maria: La sardana, dansa nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
  107. Tintorer, Gilberte: Portrait d’un musicien: Gonzalo Tintorer, G.Tintorer, 1991
  108. Valeri, Maria Eulàlia; Martorell i Codina, Maria: Cançons infantils populars catalanes, Editorial Joventut, Barcelona 1987
  109. Crivillé i Bargalló, Josep: Música tradicional catalana, III: danses, Clivis Publicacions, Barcelona 1983
  110. Música tradicional i fenòmens sonors
  111. Auladell, J.; [et al.]: Vi, castanyes i cargols amb banyes: la tardor, Edicions Pleniluni, Alella 1987
  112. Auladell, J.; [et al.]: Temps de floretes, temps d’amoretes: la primavera: reculls de folklore, Edicions Pleniluni, Alella 1986
  113. Sala, E.; [et al.]: Cantant i ballant els freds se’n van: l’hivern, Edicions Pleniluni, Alella 1985
  114. Auladell, J.; [et al.]: Una flor no fa estiu: l’estiu, Edicions Pleniluni, Alella 1987
  115. Albet i Vila, Montserrat: Mil anys de música catalana, Plaza & Janés Editores, Esplugues de Llobregat 1991
  116. Mestre i Sureda, Bartomeu: Crònica de la cançó catalana, Universitat de les Illes Balears, Aula de Música, 1987
  117. Valor i Calatayud, Ernest: Refraneret musical: recull folklòric, Llorens Llibres, Alcoy 198-?
  118. Alpiste, Francesc; [et al.]: Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya, Ajuntament de Calella, Calella 1994
  119. Bertran, J.; [et al.]: Les festes de Santa Tecla de Tarragona: tocs i tonades tradicionals, volum 2, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1993
  120. Millet i Pagès, Lluís: El cant del poble en les festes de l’Església. Conferència llegida en el Congrés Litúrgic de Montserrat,1915, Massó Casas i Cia., Barcelona 1915
  121. Llongueras i Badia, Joan: Les cançons de Nadal: exhortació poemàtica per a ésser dita i predicada en el temps nadalenc, L’Avenç, Barcelona 1917
  122. Larzac, Joan: La música occitana, Institut d’Estudis Occitans, Nimes 1970
  123. Amades i Gelat, Joan: Refranyer musical: comparances, Editorial Selecta, Barcelona 1983
  124. Capmany i Farrés, Aureli; Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançons i jocs cantats de la infantesa, Editorial Políglota, Barcelona 1923
  125. Serra i Boldú, Valeri: Calendari folklòric d’Urgell, Seix & Barral, Barcelona 1915
  126. Moreira i Ramos, Joan: Del folklore tortosí: costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa, Imp. Querol, Tortosa 1934
  127. Insenser i Bertran, Antoni; Solé i Bordes, Joan: El Penedès: balls, danses i comparses, Ajuntament, Vilafranca del Penedès 1982
  128. Caballé, Immaculada; Ibern, Pere M.: El Carnestoltes arenyenc al segle XIX, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1985
  129. Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Sansalvador i Cortès, Just: Materials, vol. III: Memòries de missions de recerca, crònica, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1929
  130. Llongueras i Badia, Joan: Cançoner popular de Nadal, l’autor; Foment de la Pietat; Tip. Emporium, Barcelona 1931
  131. Subirà i Puig, Josep: Cançons populars catalanes, lletra i música: infantívoles i nadalenques, floresta de romanços, bucòliques i pagesívoles, amoroses, religioses, Editorial Millà, Barcelona 1948, 1990
  132. Llorens de Serra, Sara: Folklore de la Maresma, vol. 1: El Cançoner de Pineda, 238 cançons populars amb 210 tonades, Joaquim Horta, Barcelona 1931
  133. Busqué i Barceló, Montserrat: Virolet Sant Pau: cançons populars tradicionals per a nens de 2 a 5 anys, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 19--?, ...1994
  134. Busqué i Barceló, Montserrat: Virolet Sant Pere: cançons populars catalanes per a nens de 2 a 5 anys, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1977, ...1993
  135. Oró, Toni: Punta i taló: recull de danses catalanes senzilles, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1983, 1984
  136. Capmany i Farrés, Aureli: El ball i la dansa popular a Catalunya: història, descripció i ensenyament, Editorial Millà, Barcelona 1948
  137. Música a Catalunya, festivals, cicles: primavera, estiu, tardor 1993, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1993
  138. Gibert, Josep: Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral del Cançoner Popular Català acompañades d’una abreujada història del bandolerisme i bandidatge català, Estel d’Argent, Barcelona 1948
  139. Gibert, Josep; Roig, Enric: Aplec de non-nons i cançons de bressol del Cançoner Popular Català, Tip. Bosch, Barcelona 1948
  140. Amades i Gelat, Joan: Folklore de Catalunya, cançoner: cançons, refranys, endevinalles, Editorial Selecta, Barcelona 1951, 1982
  141. Pujol i Pons, Francesc: El vol d’una cançó, conferència donada al Palau de la Música Catalana el 17 de novembre de 1929, amb la col.laboració de N’Andreua Fornells de Sayós (sopran), Joan Sayós (baríton) i Joan Gibert (pianista), Revista Musical Catalana, Barcelona 1929?
  142. Badia i Vaqué, Jaume: Crònica del centenari de la Lira Vendrellenca: 1889-1989, La Lira Vendrellenca, Vendrell 1989
  143. Bertran i Bros, Pau: Cansons i follies populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat, Llibrería d’A.Verdaguer, Barcelona 1885
  144. Sardà i Ferran, Jaume: Pablito: recopilación de opiniones y juicios críticos emitidos por la prensa, maestros y artistas, acerca del precoz pianista Pablo Martí Roca, Imp. Carreras y Vila, Reus 1909
  145. La música a Catalunya, estiu-tardor 1981: festivals de música, concerts, cursos d’interpretació, colònies d’estiu, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1981
  146. Capmany i Farrés, Aureli: La dansa a Catalunya, Editorial Barcino, Barcelona 1930
  147. Bulbena i Tosell, Antoni: Ramellet de cançons populars, Imp. de F.Badía, Barcelona 1906
  148. Aguiló i Fuster, Marià: Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, Alvar Verdaguer, Barcelona 1900
  149. Lang, Peter: Katalonische volkslieder und andre hispanische früchte, E.Pierson’s Verlag, Dresden, Leipzig 1900
  150. Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: La cançó popular catalana, Imp. y Edit. Barcelonesa, Barcelona 1923
  151. Tort i Daniel, Jascint E.: Algunas consideraciones sobre la música popular catalana, Imp. de Henrich y Cia., Barcelona 1889 o 1891
  152. Tort i Daniel, Jascint E.: Noticia musical del "lied" o cançò catalana, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1896
  153. Juan i Nebot, Maria Antònia; Mascarella i Rovira, Jordi: Cançoner del Ripollès, Centre Comarcal del Ripollès, Ripoll 1998
  154. Trepat i Ribé, Roser: Lluís Trepat, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1995
  155. Música a Catalunya: cursos estiu-tardor 1991, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991
  156. La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1985, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985
  157. Aviñoa i Pérez, Xosé: Història de la música catalana, valenciana i balear, Edicions 62, Barcelona 1999-
  158. Carrera, Anton; [et al.]: Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, Ajuntament; Caramelles del Roser, Sant Julià de Vilatorta 1990
  159. La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1983, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Servei de Música, Barcelona 1983
  160. La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1984, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1984
  161. Música i Dansa a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1986, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1986
  162. Música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu-tardor’89, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1989
  163. Música a Catalunya, festivals, cicles: primavera, estiu, tardor 1990, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1990
  164. Música a Catalunya, festivals, cicles: primavera, estiu, tardor 1994, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1994
  165. Música a Catalunya, festivals, cicles: estiu 1996, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1996
  166. Música a Catalunya, estiu 1997, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1997
  167. Música a Catalunya, estiu 1998, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1998
  168. Música a Catalunya, estiu 1999, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1999
  169. Música a Catalunya, estiu 1995, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1995
  170. Orriols, Xavier: Tonades populars a l’Arxiu de Santa Maria, Palmerar, Vilanova i la Geltrú 1985
  171. Capmany i Farrés, Aureli: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes, Dalmau i Jover, Barcelona 1951, 1978-1982
  172. Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 1: Hivern, Salvat Editores, Barcelona 1950, ...1986
  173. Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 2: Les Carnestoltes, La Quaresma, Setmana Santa, El cicle pasqual, Salvat Editores, Barcelona 1951, ...1986
  174. Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 3: Corpus, Primavera, Salvat Editores, Barcelona 1952, ...1986
  175. Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 4: Estiu, Salvat Editores, Barcelona 1953, ...1986
  176. Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 5: Tardor, Salvat Editores, Barcelona 1956, ...1986
  177. Romeu i Figueras, Josep: El mito de "El comte Arnau" en la canción popular, en la tradición legendaria y la literatura, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1948
  178. Prims, Josep: Memòries d’uns flabiols, l’autor, La Garriga 1992?
  179. Vidal, Pierre: Cansoner català de Rosselló i de Cerdanya, Imprimerie-LibrairieA.Julia, Perpignan 1885-1891
  180. Parés i Jordana, Sebastià: El llibre de les esquelles: la música de le muntanyes a la Vall del Ges, l’autor, Barcelona 2000
  181. Estudi sobre la situació de la música a Catalunya: Resolució 14/V del Parlament de Catalunya sobre la situació de la música a Catalunya [resum], Barcelona 1999
  182. Cursos de música a Catalunya: estiu 2001, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001
  183. Codinach, Josep Maria; Cubeles i Bonet, Xavier: Programadors musicals: enquesta 1994, CEP Centre d’Estudis de Planificació, Barcelona 1995
  184. Directoris de teatre i música: 1992-1993-1994, CEP Centre d’Estudis de Planificació, Barcelona 1995
  185. Casellas, Marcel; Manent, Ramon; Roma, Rah-mon; Vilar, Ramon: Cançoner de butxaca: sempre hi ha una cançó, El Mèdol; Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Tarragona; Barcelona 2001
  186. Juan Rubí, Vicenç: Mn. Pere Josep Matas i Bover: director de cor i compositor (1934-1998), Ajuntament, Santa Maria del Camí 2001
  187. Grau i Martí, Jan; Puig Gordi, Lluís: Artesania de la festa: construcció d’instruments musicals i creadors de figures festives, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Barcelona 1998
  188. Cançons populars de Catalunya: lletra i música, segona sèrie, Llibreria Bonavia, Barcelona 1935
  189. Cançons populars de Catalunya: lletra i música, quarta sèrie, Llibreria Bonavía, Barcelona 1928
  190. Amades i Gelat, Joan; Grau i Martí, Jan; Puig, Lluís: Danses de la terra: música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona, El Mèdol, Tarragona 1997-1998
  191. Gols i Soler, Joan: Cançons populas catalanes, Boileau, Barcelona ~ 1935
  192. Cançons de Nadal antigues i modernes, Imp. Ràfols, Barcelona 1932
  193. Cançons populars i de Nadal, Exclusives Durve, Barcelona ~ 1958
  194. Amades i Gelat, Joan; Llongueras i Badia, Joan: Balls populars, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
  195. Martínez i Martínez, Francesc; Ciutat i Bardissa, Diego: Coses de la meua terra: La Marina, terça tanda i darrera, Imp. Diana, València 1947
  196. Martínez i Martínez, Francesc; Sanchis i Guarner, M.: Coses típiques de La Marina, la meua comarca, L’Estel, València 1970
  197. Vilarmau i Cabanes, Josep Maria; Aiats i Abeyà, Jaume; Roviró, Ignasi; Roviró, Xavier: Folklore del Lluçanès, Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Ajuntament de Prats del Lluçanès; Ajuntament de Barcelona; Dinsic, Prats del Lluçanès 1997
  198. Mostaza i Vidal, Josep Maria: La música i les festes de Sant Jordi, l’autor, Sant Esteve Sesrovires 1999
  199. Pagán, José Manuel: Cançons de Sant Jordi, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2000
  200. Agenda dels Països Catalans: 1984, dedicada a la música dels Països Catalans, Cercles Culturals dels Països Catalans; Romà Dolcet i Olives; Daniel Sau i Raventós, Barcelona 1983
  201. Maideu i Puig, Joaquim: Llibre de cançons: crestomatia de cançons tradicionals catalanes, edició amb les melodies i els textos íntegres, Eumo Editorial, Vic 1992, 1994
  202. Albà i Artigas, Josep; Orriols, Xavier: El sac de gemecs a Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1990
  203. Romeu i Figueras, Josep: Les nadales tradicionals: estudi i crestomatia, Editorial Barcino, Barcelona 1952
  204. Ausseil, Louis: L’orgue en Catalogne et dans les Pyrénées-Orientales. I
  205. Padrol, Jordi: Recull de la discografia catalana vigent. II: Cançó catalana i música popular i tradicional, Barcelona 1984