Música culta
Vegeu Renaixement; Barroc; Classicisme; Romanticisme; Segle XX.
Música popular
La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles. El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns. Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gal·licismes. Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen amb els límits de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Si a la primera d’aquestes zones resulta més patent l’estreta relació cultural amb el món francoprovençal, en moltes comarques de la Catalunya Nova s’han conservat alguns patrons musicals clarament meridionals provinents del llegat cultural de la població anterior a la Reconquesta.
El ritme mesurat, basat en cèl·lules rítmiques binàries i ternàries, és el més habitual. El ritme lliure en constitueix més aviat l’excepció i es limita generalment a cançons de treball i cançons de bressol pròpies, sobretot, de la Catalunya Nova. En ocasions es practiquen també els ritmes aksak. Tot i que predomina la mètrica regular, no són en absolut rars els casos d’heterometria, amb canvis freqüents de compàs dins una mateixa cançó. La música tradicional catalana es caracteritza per una certa austeritat de les línies melòdiques i un clar predomini dels inicis anacrústics i les cadències femenines. El cant és fonamentalment sil·làbic. L’estil melismàtic és present principalment en algunes cançons de treball pageses de les comarques tarragonines i lleidatanes. Des del punt de vista tonal, el mode major té una predominança clara en la música popular catalana, seguit pel mode menor i per l’alternança dels dos modes. També hi ha cançons en el mode de mi i, de manera més excepcional, en altres escales modals.
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Cançons
La cançó s’acostuma a executar monòdicament. En cas contrari, el més freqüent són els duos de terceres, procedents sobretot de l’àmbit de la música religiosa. Els textos de les cançons es caracteritzen formalment pel predomini de les rimes oxítones, i, pel que fa al seu contingut, s’observa un predomini dels temes lírics i una manca de temes èpics i de gesta. També són escadusseres les cançons de tema històric. Es poden distingir dos tipus bàsics de cançons: les corrandes, cançons curtes, i les cançons extenses, amb tornada o sense. Les cançons d’aquest darrer grup, com per exemple les balades, posseeixen temàtiques molt sovint importades i generalment, al marge d’algunes de religioses, no tenen una funció concreta.
Pel que fa a les cançons de bressol, es pot distingir entre les non-nons, amb un text ple d’onomatopeies i que pràcticament només fa de suport a una melodia curta i senzilla, i aquelles que posseeixen un text i una melodia més elaborats. En els textos de les cançons de bressol sovinteja la forma iterativa basada en monosíl·labs regits per la lletra ena, per exemple non-non, element típic de les cançons de bressol de les llengües romàniques de la riba de la Mediterrània. Moltes cançons infantils tenen trets arcaïtzants i un àmbit reduït i sovint estan basades en escales bitòniques, tritòniques i tetratòniques. Es tracta sobretot de cançons de joc amb uns textos sempre breus que moltes vegades han perdut el seu sentit original i estan molt desfigurats i, fins i tot, mancats de sentit.
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Les cançons de ronda, abans molt generalitzades, es cantaven encara fins no fa pas gaire temps en terres lleidatanes i tarragonines. Utilitzades sobretot per al festeig, s’adapten formalment al tipus de les corrandes. La seva forma musical és molt influïda per la jota. Entre els cants de noces, el gènere més difós pertany a les cançons de pandero, nom que reben pel fet d’executar-se amb un pandero quadrat o alduf. Interpretades sobretot per dones pertanyents a confraries religioses, eren cançons de capta i habituals en algunes comarques de Lleida i Tarragona i al Rosselló. També cal tenir en compte la pràctica, força difosa antigament, de l’esquellotada, mitjançant la qual, amb música i textos desagradables, se sancionaven negativament conductes mal vistes, com ara aparellaments considerats poc adequats.
Dins el repertori cançonístic més típicament de calendari, a Catalunya tenen especial rellevància les cançons de Nadal, carnestoltes, quaresma i setmana santa. Ja hi ha exemples de nadales al principi del segle XV. En general, es tracta d’un gènere d’origen culte i molt conservador pel que fa als seus trets característics. Són sobretot cançons isomètriques i isorítmiques, de tipus estròfic, i amb lletres que es basen principalment en la Bíblia i textos litúrgics. A Catalunya, com en tants altres llocs, les cançons de carnestoltes posseeixen sovint un caràcter grotesc i eròtic, i en ocasions són també representades. Dins d’aquest àmbit, cal esmentar les cançons de testament del carnestoltes, com també les cançons de tipus mordaç i satíric, generalment en forma de corrandes, amb les quals s’exercia crítica social, com el cantalet de la Ribera d’Ebre o el visclabat al Maresme.
Entre les cançons característiques del període de quaresma, cal esmentar els cants penitencials, religiosonarratius i rogatius, i també els que s’encarregaven d’anunciar l’inici d’una funció religiosa com, per exemple, el tradicional res del rosari de l’aurora. Propi de les processons de setmana santa era el cant dels divinos, amb textos que descrivien la Passió de Jesucrist. El cant de les caramelles marcava el final de l’època de dejuni i abstinència iniciada per quaresma. El repertori musical de tipus religiós està format, majoritàriament, per cançons extenses i ofereix un ampli ventall ja que, a més dels exemples esmentats, inclou cants de novenes, processionals o oracions cantades. Cal també fer especial esment dels goigs, un gènere pregonament arrelat a Catalunya. Són poques les localitats que no tenen els seus propis goigs dedicats al sant patró o a altres advocacions religioses. El costum d’emprar el cant amb funcions de capta en èpoques determinades de l’any era força estès al territori català. A més de les cançons de pandero i les caramelles, ja esmentades, hi havia altres ocasions, moltes d’elles de restringit àmbit local, en què es cantava en canvi de rebre llepolies, menjar o diners. Així, per exemple, a la zona pirinenca era habitual efectuar el captiri de Ninou per cap d’any, i a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) es feia durant el dia de dijous gras.
Quant a la balada catalana, gènere constituït fonamentalment entre els segles XVI i XVIII, es poden distingir elements francoprovençals, castellans i autòctons. Les balades històriques són més aviat tardanes. Entre les més notables cal esmentar La presa de Niça i La presó del rei de França del segle XVI, Els Segadors del segle XVII, i En Bac de Roda, relativa a la guerra de Catalunya contra Felip V. D’època posterior són els temes de bandolers, de la guerra del Francès i de les guerres carlines. Molt sovint aquestes cançons, com moltes d’altres tant profanes com religioses, es difonien mitjançant fulls solts impresos, una pràctica que s’inicià amb els goigs i que es desenvolupà especialment entre els segles XVII i XIX.
Danses
A Catalunya, els models coreogràfics més habituals són els balls de parella i també els col·lectius. Tots ells prenen com a base morfològica el cercle i el rengle. Els balls cerimonials o tancats són més corrents a les zones meridionals. Dins d’aquest tipus, els balls de bastons, derivats en bona part d’antics balls d’espases, són els més difosos. A mitjan segle XV, les danses d’espases ja formaven part de les representacions i entremesos propis del Corpus. També són molt usuals durant aquesta festivitat o en algunes festes majors els balls cerimonials en què intervenen gegants i representacions zoomòrfiques com àligues, cavalls o dracs. Des del punt de vista històric ofereix un gran interès la dansa de la mort, d’origen medieval, que avui encara s’executa a Verges (Baix Empordà) el dia de Dijous Sant. Com a dansa cerimonial cal destacar també la moixiganga, barreja de dansa i comparsa, pròpia sobretot del Penedès, en la qual se simulen els passos de la Passió de Jesucrist.
Pel que fa als balls tradicionals de tipus obert, el més difós era el ball pla, de parelles i galanteig. Els patrons musicals es desenvolupen generalment en ritme ternari i en ocasions era també cantat. Aquest ball pren diverses formes i denominacions, com ara ballet de muntanya, ball enrobat, ball cerdà, de coques o dels pabordes. Amb el nom de ball rodó es coneixen a moltes comarques catalanes balls col·lectius dansats en cercle, la majoria de les vegades amb escadussers elements coreogràfics. Sovint es tracta senzillament d’un ball infantil, en el qual els balladors, en cercle i agafats de les mans, van seguint la música al so de cançons i de forma molt lliure. Els anomenats balls de gitanes són, de fet, un conjunt coreogràfic integrat per diversos balls, molt diferents segons la localitat. De vegades, com al Vallès, són propis de carnestoltes. També propi d’aquests dies és el ball de l’os, típic de les zones pirinenques i de regust ancestral.
Entre els balls oberts cal fer esment, naturalment, de la sardana, dansa que es continua ballant i que, a través de la seva primitiva forma curta, sembla haver sorgit de la dansa d’orígens religiosos anomenada contrapàs. La jota és present especialment a la Catalunya Nova, sobretot a les zones més meridionals i properes a Aragó. A la cultura tradicional catalana no manquen exemples de danses concebudes com a joc i que demanen una especial destresa per part dels dansaires, com és el cas del ball de la comare del Pallars, el ball de l’escombra de la vall de Boí (Alta Ribagorça), el ball dels ous de Bot (Terra Alta) o el ball de l’hereu Riera. Com a costums relacionats amb la dansa cal destacar també la subhasta dels balls i la distribució de les diferents ballades segons criteris jeràrquics. En el ball de morisques de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), per exemple, el primer ball era de l’alcalde, el segon, del mossèn, i només després de ballar els que l’havien pagat podia participar-hi qui volgués.
Instruments
La música popular disposa d’una gran varietat d’idiòfons a causa de la seva simplicitat de construcció i facilitat de maneig. A Catalunya, la guimbarda era un instrument antigament molt difós entre els pastors. Com a idiòfons percudits hi ha les castanyoles, fetes de diferents materials, per exemple de fusta o de petxines, i el picacanya, idiòfon que consisteix en una canya d’uns dos pams de llarg esberlada longitudinalment en dues terceres parts, que es fa repicar amb el palmell de la mà o amb una altra canya més curta. La matraca i el carrau són instruments típics de setmana santa i d’ús exclusivament infantil. Les bandúrries d’ossos, també denominades ossets, consisteixen en un conjunt de petits ossos d’ocell disposats de manera paral·lela i lligats amb cordes que, penjats del coll, es feien sonar fregant-los amb un objecte dur.
Dintre dels membranòfons destaca en primer lloc el tambor, anomenat timbal, tabal o també tamborí quan és de dimensons reduïdes. Dels tambors amb marc, sempre percudits amb la mà, cal esmentar la pandereta, circular i proveïda de sonalls, i l’alduf, que es distingeix per la seva forma quadrada i per la doble membrana. La simbomba s’usa a Catalunya principalment per Nadal i també com a acompanyament de les cançons de ronda. Els cordòfons que més sovintegen a la música tradicional són el violí i la guitarra, aquesta darrera amb algunes de les seves formes menors com el guitarró, d’ús molt popular en algunes localitats meridionals.
La flauta es coneix a Catalunya amb diversos noms, com ara flabiol, flavirol, fluviol o frabiol. Sol ésser de fusta de boix, d’uns vint centímetres de llarg, foradada longitudinalment amb un ferro roent. Té entre sis i nou orificis i consta d’una sola peça en els models més arcaics, o de dues, bec i cos, en els més evolucionats. Els models més moderns són proveïts de claus. A més dels flabiols de fusta, també se’n fan de canya. Els instruments similars a la flauta, però elaborats amb terra cuita, reben el nom d’ocarines. Entre els instruments populars tipus oboè, cal destacar la gralla. La gralla anomenada seca, o també curta, emet un so dur i disposa de set orificis melòdics i dos de sonoritat. La gralla dolça, o llarga, és més evolucionada i té uns claus que li permeten augmentar la tessitura i l’emissió de notes alterades. La tarota, instrument de doble canya, designa un gènere d’aeròfons populars a la Catalunya septentrional i també una mena d’instrument en forma d’oboè, elaborat amb escorça d’avellaner i propi del Camp de Tarragona. La cornamusa, documentada ja cap al segle XII, havia tingut antigament una gran difusió com a instrument melòdic i es coneix sota diverses denominacions, entre elles sac de gemecs, cabreta, borrassa, catarineta o bot. Desapareguda durant gran part del segle XX, al final d’aquesta centúria ha estat rescatada. Finalment, també s’ha de fer esment de l’acordió diatònic, instrument que es popularitzà a partir de la segona meitat del segle XIX.
L’agrupació instrumental més característica de la música tradicional catalana és, en primer lloc, la formada per dos instruments musicals, un de melòdic, com ara el flabiol o la gralla, i un altre de rítmic, per exemple el tambor o el tamborí. En la combinació formada per flabiol i tamborí, els instruments són tocats simultàniament per un mateix músic. Els conjunts instrumentals constituïts per gralles i tambors són un element indispensable per a les actuacions castelleres i les moixigangues. L’actual cobla de sardanes té els seus orígens directes en els grups de músics que durant els segles XVIII i XIX es dedicaven a acompanyar balls populars tals com el ball pla, el contrapàs o la sardana curta i que sovint s’aplegaven en conjunts instrumentals com la denominada cobla de tres quartans.
Bibliografia
- Amades, J.: Folklore de Catalunya. Cançoner, ed. Selecta, Barcelona 1951, 2a ed., 1982
- Crivillé, J.: Música tradicional catalana, vol. I: Infants, vol. II: Nadal, ed. Clivis, Barcelona 1981, vol. III: Danses, ed. Clivis, Barcelona 1983
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials, 4 vols., Elzeviriana, Barcelona 1926-29
- Pujol, F. i Amades, J.: Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, vol. I: Dansa, Elzeviriana, Barcelona 1936
Complement bibliogràfic
- 50 entrevistas con gente importante del mundo de la música, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1980
- Espadaler i Colomer, Joan Baptista: La música del meu poble, A.Artís, Imp., Barcelona 1912
- Mainat i Castells, Joan Ramon; Colita: Tretze que canten, Editorial Mediterrània, Barcelona 1982
- Valls i Gorina, Manuel: Història de la música catalana, Editorial Tàber, Barcelona 1969
- Valls i Gorina, Manuel: La música catalana contemporània: visió de conjunt, Editorial Selecta, Barcelona 1960
- Violant i Simorra, Ramón: Els pastors i la música, Editorial Barcino, Barcelona 1953
- Inglavaga i Vilarrubla, Jaume: Jaume Llorens Llaveria: el nostre mestre, Rafael Dalmau, Barcelona 1965
- Planas, Xavier: Catàleg de propostes de dinamització cultural: cançó 1984, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1984
- Porter i Moix, Josep: Una història de la cançó, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1987
- Querol i Gavaldà, Miquel: Cançoner català dels segles XVI-XVIII, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1979
- Serra i Pagès, Rossend; Pecanins i Fàbregas, Joaquim: El cançoner musical popular català, Centre Excursionista Comarca de Bages, Manresa 1918
- Bergne, Paul: Études critiques sur les chansons catalanes, G.Loupiac, Lézignan 1913
- Pedrell i Sabaté, Felip: La cansó popular catalana: la lírica nacionalisada y l’obra de l’Orfeó Català... programa ab il.lustracions temàtiques y literaries del concert en honor dels congressistes del Congrés Internacional de la Llengua Catalana..., Societat Anònima La Neotipia, Barcelona 1906
- Millet i Pagès, Lluís: De la cançó popular catalana. Conferència II de la sèrie organitzada per la molt Il.ltre. Junta de Dames de Barcelona, llegida el dia 19 de desembre de 1917, Bloud & Gay, Barcelona 1917?
- Amades i Gelat, Joan; Tomàs i Parés, Joan: Les cent millors cançons populars, Editorial Selecta, Barcelona 1948, 1953
- Bosch i Humet, Eusebi: Cançons populars recullides a les Guilleries, L’Avenç, Barcelona 1909
- Briz i Fernández, Francesc Pelagi: Cansons de la terra, cants populars catalans, E.Ferrando Roca; Alvar Verdaguer; Maisonneuve, Barcelona; Paris 1866-1877
- Serra i Vilaró, Joan: El cançoner del Calic, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1913
- Cumellas i Ribó, Josep: Cançoner popular internacional Catalunya. Cancionero popular internacional, Comissariat de Propaganda Generalitat de Catalunya, Barcelona 1938
- Cançons de muntanya i de camí, Barcelona 1930
- Llobera, Jaume: Primera sèrie de cançons populars catalanes, L’Avenç, Barcelona 1914
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, Edicions Gost, Barcelona ~ 1930
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, primera sèrie, Llibreria Bonavia, Barcelona 1935
- Capmany i Farrés, Aureli: Cançoner popular, L’Avenç, Barcelona 1901-1913
- Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançons de tot arreu: vuitanta-sis cançons populars, Llibreria Verdaguer, Barcelona 1936
- I Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1980
- II Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1982
- III Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1983
- Amades i Gelat, Joan; Pujol i Pons, Francesc: Cançoner popular de Catalunya: diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors: volum primer: dansa, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Barcelona 1936
- Amades i Gelat, Joan: Les cent millors cançons de Nadal, Selecta-Catalònia, Barcelona 1949, ...1993
- Amades i Gelat, Joan: La Sardana, Foment de la sardana, Barcelona 1930
- Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançoner popular religiós de Catalunya: recull de cent melodies de goigs, Boileau & Bernasconi, Barcelona 1932
- Bové i Trius, Francesc de Paula: El Penedès: folk-lore dels balls, danses i comparses populars, Imp. Ramon, Vendrell 1926
- Bohigas i Balaguer, Pere: Cançoner popular català, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1983
- Amades i Gelat, Joan; Tomàs i Parés, Joan: Cançons populars amoroses i cavalleresques, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1935
- Amades i Gelat, Joan: Cançons populars històriques i de costums, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
- Amades i Gelat, Joan; Tomàs i Parés, Joan: Cançons populars humorístiques, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
- Salom i Feliu, Gabriel Juan: Música i tonades santamarieres, Edicions de l´Ajuntament, Santa Maria del Camí 1989
- Clavé i Camps, Josep Anselm: Cançons populars, Imp. Garrofé, Barcelona 1924
- Crivillé i Bargalló, Josep: Música tradicional catalana, I: infants, Clivis Publicacions, Barcelona 1981, 1993
- Vilacís, Joan: Història de l’orquestra "Lluïsos" de Taradell... amb motiu del centenari de la seva fundació (1876-1976), Imp. Tura, Taradell 1976
- Juanola i Heras, Josep; Rebordosa i Gil, Pere: Orquestra Els Escolans, tota una època, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Sant Sadurní d’Anoia 1985
- Llobera, Jaume: 40 cançons populars catalanes, 1a sèrie, L’Avenç, Barcelona 1909
- Carrera, Adolf: 30 cançons populars catalanes, quarta sèrie, L’Avenç, Barcelona 1916
- Llobera, Jaume: Segona sèrie de cançons populars catalanes, L’Avenç, Barcelona 1909
- Crivillé i Bargalló, Josep: Música tradicional catalana. II: Nadal, Clivis Publicacions, Barcelona 1981
- Albet i Vila, Montserrat; Isern, Jordi: Història de la música catalana, Caixa de Barcelona, Barcelona 1985
- Rövenstrunck, Bernhard: Singularitats de la cançó popular catalana: estudi de la seva forma monòdica, introducció al seu tractament polifònic, Clivis Publicacions, Barcelona 1979
- Estelrich i Massutí, Pere; Massot i Muntaner, Biel; Parets i Serra, Joan: Pere Josep Cañellas i Jaume, 1845-1922, músic de Calvià, Ajuntament, Calvià 1986
- Ferré i Puig, Gabriel; Rebés, Salvador; Ruiz, Isabel: Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant, Editorial Alta Fulla; Centre de Lectura de Reus, Barcelona; Reus 1988, 2001
- Bastardes, Glòria; Casals, Ricard; Garrich, Montserrat: Instruments de música tradicionals catalans, Caixa de Barcelona, Barcelona 1983
- Collell, Jaume; Tort, Assumpta: Manlleu: músics del XX, Museu de Manlleu; Ajuntament de Manlleu; Caixa de Manlleu, Manlleu 1991
- Homenatge al mestre Domènec Cardenyes, Orfeó de Tremp; Esbart Francesc Pujol, Tremp 1987
- Batallé i Mallarach, Concepció: Joan Prat i Forga: apologia del mestre (1897-1971), El Bassegoda, Olot 1987
- La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies, estiu/tardor 1982, Generalitat de Catalunya, Servei de Música, Barcelona 1982
- IV Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1984
- V Mostra de cançons alguereses, Amics de l’Alguer de Barcelona, Barcelona 1985
- Subirà i Puig, Josep: El paisaje, las canciones y las danzas en Cataluña. Conferencia leída en el Ateneo de Madrid el 25 de marzo de 1920, Imp. Alrededor del Mundo, Madrid 1921
- Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983
- Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
- Alcalà i Giménez, Cèsar: La música a Catalunya fa 300 anys, Tibidabo, Barcelona 1994
- Massot i Muntaner, Josep; Pueyo i Pons, Salvador; Martorell i Codina, Oriol: Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
- Músiques a Catalunya. La musique en Catalogne. Music in Catalonia, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1994
- Exposició de manuscrits i impresos musicals catalans: Montblanc, 2-9 de setembre de 1984, Sala d’Exposicions de l’Arxiu Històric Comarcal, Montblanc 1984
- Morales, Juan Miguel; Planas, Xavier: Retrats de cantants i músics, Associació Cultural Catalunya rock-Enderrock, Barcelona 1996
- Jiménez, Rafael; Montserrat, Rosa Maria: Festes, De Choisy, El Masnou 1995
- Amades i Gelat, Joan: Bibliografia de la cançó popular de Nadal, Barcelona 1947
- Garrigosa i Massana, Joaquim: L’ensenyament musical a Catalunya, Barcelona 1999
- Collendanchise, Antonello: Cançoner: I Escola d’Estiu de l’Alguer 1994, Òmnium Cultural, 1995
- Manunta, Francesc: Cançons i líriques religioses de l’Alguer catalana, segles XIV-XIX, amb una llarga introducció histórico-lingüística damunt de l’alguerès, La Celere, Alghero 1988-1991
- Soler, Josep: Camins de la cançó: cançoner popular bilingüe, Seráfica, Barcelona 1966
- Sistac i Sanvicén, Dolors: Les cançons de pandero o de tambor: estudi i noves aportacions, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997
- Cançoner de l’Escola Normal de la Generalitat, 1931-1938, Associació d’Amics de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990
- Guasch, Joan: Cançons populars catalanes, volum II, Univers Musical, Barcelona 1910
- Serra i Boldú, Valeri; Maragall, Joan: Cançons de pandero, L’Avenç, Barcelona 1907
- Guasch, Joan: Cançons populars catalanes, volum I, Univers Musical, Barcelona entre 1901 i 1910
- Stegmann, Tilbert Dídac; Chrapkowski, Rainer: Diguem no. Sagen wir nein!: Lieder as Katalonien, Rotbuch, Berlin 1979
- Mestres i Oñós, Apel.les; Rodoreda i Santigós, Josep: Cansons ilustradas, I.López, Barcelona 1880
- Fonoll, Celdoni; Batista i Viladrich, Antoni; Subirachs, Josep Maria: Nou segles de poesia als Països Catalans, Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat 1986
- Collendanchise, Antonello: Cançoner: II Escola d’Estiu de l’Alguer, Òmnium Cultural, Barcelona 1995
- Caballé, Francesc: Si tu te’n fas la lluna: recull de cançons populars a Bagà, Columna Edicions; Albí, Barcelona; Berga 1995
- Samper i Marquès, Baltasar; Massot i Muntaner, Josep: Estudis sobre la cançó popular, Secció de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de les Illes Balears; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ciutat de Mallorca; Barcelona 1994
- Arnella, Jaume; Oró, Toni: Repertori bàsic de cançons populars, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1995
- Busqué i Barceló, Montserrat; Pujol i Subirà, Maria Antònia: Ximic: jocs tradicionals, Amalgama Edicions, Berga 1996
- Palomar, Salvador; Rebés, Salvador; Juan i Nebot, Maria Antònia: Rasquera: cançons de la tradició oral, Centre de Documentació sobre Cultura Popular-Carrutxa, Reus 1990?, 1990
- Rebés, Salvador: Actes del Col.loqui sobre la Cançó Tradicional: Reus, setembre 1990, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1994
- Minguet i Itarte, Maria Joana; Domènech i Borràs, Josep Maria: Allà baix a l’era: recull de jocs i cançons, Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona, Ulldecona 1996
- Puntí i Collell, Joan; Massot i Muntaner, Josep: Ideari cançonístic Aguiló, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de les Illes Balears; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ciutat de Mallorca; Barcelona 1993
- Comas, Antoni: Cançoner català: poesia popular i tradicional, Destino, Barcelona 1981
- Gibert, Josep: Cançons de bandolers i lladres de camí ral, Edicions Raima, Moià 1989
- Valeri, Maria Eulàlia; Martorell i Codina, Maria: Danses i jocs populars catalans, Editorial Joventut, Barcelona 1987
- Bonal, Maria Dolors; Figueras, Pilar; Valls, Maria del Carme: Cançons-1: tradicionals catalanes, Virgili Pagès, Lleida 1985, 1987
- Lazón i Rodríguez, Julio: Cançoner: educació primària primer nivell, Centre de Recursos Pedagògics del Montsià, Amposta 1995
- Navarro, Míriam: Moixaines i jocs de falda, Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1995
- Collelldemont, Montserrat; [et al.]: El Cançoner de Batet, Generalitat de Catalunya, Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, CIRIT, Barcelona 1991
- Cateura i Mateu, Maria; Sabaté, Maria; Soler, Maria: Cançons: col.lecció de cançons mimades i amb moviments, Ibis, Sant Boi de Llobregat 1993
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Pujol i Pons, Francesc; Puntí, Joan: Materials, vol. I, fasc. 1: Observacions, apèndixs i notes al "Romancerillo catalán" de Manuel Milà i Fontanals, estudi d’un exemplar amb notes inèdites del mateix autor per Francesc Pujol i Joan Puntí, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1926
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Llongueras i Badia, Joan; [et al.]: Materials, vol. I, fasc. 2: Memòries de missions de recerca, estudis monogràfics, cròniques, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1928
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Puntí, Joan; [et al.]: Materials, vol. II-III: Memòries de missions de recerca, estudis monogràfics, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1928
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. IV: Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1993-1994
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. VI-VII: Memòries de missions de recerca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1996-1997
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Massot i Muntaner, Josep: Materials, vol. V: Història de l’Obra del cançoner i complement a l’inventari de l’Arxiu, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1995
- Viñas i Camps, Dolors: Qui era Graziel.la?: estudi sobre la música d’Agnès Armengol, Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell 1990
- Bosch, Vicenç: Balls antics del Pallars, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1907
- Subirà i Puig, Josep: El humorismo en la canción, ~ 1930
- Mas i Solench, Josep Maria: La sardana, dansa nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993
- Tintorer, Gilberte: Portrait d’un musicien: Gonzalo Tintorer, G.Tintorer, 1991
- Valeri, Maria Eulàlia; Martorell i Codina, Maria: Cançons infantils populars catalanes, Editorial Joventut, Barcelona 1987
- Crivillé i Bargalló, Josep: Música tradicional catalana, III: danses, Clivis Publicacions, Barcelona 1983
- Música tradicional i fenòmens sonors
- Auladell, J.; [et al.]: Vi, castanyes i cargols amb banyes: la tardor, Edicions Pleniluni, Alella 1987
- Auladell, J.; [et al.]: Temps de floretes, temps d’amoretes: la primavera: reculls de folklore, Edicions Pleniluni, Alella 1986
- Sala, E.; [et al.]: Cantant i ballant els freds se’n van: l’hivern, Edicions Pleniluni, Alella 1985
- Auladell, J.; [et al.]: Una flor no fa estiu: l’estiu, Edicions Pleniluni, Alella 1987
- Albet i Vila, Montserrat: Mil anys de música catalana, Plaza & Janés Editores, Esplugues de Llobregat 1991
- Mestre i Sureda, Bartomeu: Crònica de la cançó catalana, Universitat de les Illes Balears, Aula de Música, 1987
- Valor i Calatayud, Ernest: Refraneret musical: recull folklòric, Llorens Llibres, Alcoy 198-?
- Alpiste, Francesc; [et al.]: Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya, Ajuntament de Calella, Calella 1994
- Bertran, J.; [et al.]: Les festes de Santa Tecla de Tarragona: tocs i tonades tradicionals, volum 2, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Ajuntament de Tarragona, Tarragona 1993
- Millet i Pagès, Lluís: El cant del poble en les festes de l’Església. Conferència llegida en el Congrés Litúrgic de Montserrat,1915, Massó Casas i Cia., Barcelona 1915
- Llongueras i Badia, Joan: Les cançons de Nadal: exhortació poemàtica per a ésser dita i predicada en el temps nadalenc, L’Avenç, Barcelona 1917
- Larzac, Joan: La música occitana, Institut d’Estudis Occitans, Nimes 1970
- Amades i Gelat, Joan: Refranyer musical: comparances, Editorial Selecta, Barcelona 1983
- Capmany i Farrés, Aureli; Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: Cançons i jocs cantats de la infantesa, Editorial Políglota, Barcelona 1923
- Serra i Boldú, Valeri: Calendari folklòric d’Urgell, Seix & Barral, Barcelona 1915
- Moreira i Ramos, Joan: Del folklore tortosí: costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa, Imp. Querol, Tortosa 1934
- Insenser i Bertran, Antoni; Solé i Bordes, Joan: El Penedès: balls, danses i comparses, Ajuntament, Vilafranca del Penedès 1982
- Caballé, Immaculada; Ibern, Pere M.: El Carnestoltes arenyenc al segle XIX, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1985
- Obra del Cançoner Popular de Catalunya; Sansalvador i Cortès, Just: Materials, vol. III: Memòries de missions de recerca, crònica, Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, Barcelona 1929
- Llongueras i Badia, Joan: Cançoner popular de Nadal, l’autor; Foment de la Pietat; Tip. Emporium, Barcelona 1931
- Subirà i Puig, Josep: Cançons populars catalanes, lletra i música: infantívoles i nadalenques, floresta de romanços, bucòliques i pagesívoles, amoroses, religioses, Editorial Millà, Barcelona 1948, 1990
- Llorens de Serra, Sara: Folklore de la Maresma, vol. 1: El Cançoner de Pineda, 238 cançons populars amb 210 tonades, Joaquim Horta, Barcelona 1931
- Busqué i Barceló, Montserrat: Virolet Sant Pau: cançons populars tradicionals per a nens de 2 a 5 anys, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 19--?, ...1994
- Busqué i Barceló, Montserrat: Virolet Sant Pere: cançons populars catalanes per a nens de 2 a 5 anys, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1977, ...1993
- Oró, Toni: Punta i taló: recull de danses catalanes senzilles, Editorial Alta Fulla, Barcelona 1983, 1984
- Capmany i Farrés, Aureli: El ball i la dansa popular a Catalunya: història, descripció i ensenyament, Editorial Millà, Barcelona 1948
- Música a Catalunya, festivals, cicles: primavera, estiu, tardor 1993, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1993
- Gibert, Josep: Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral del Cançoner Popular Català acompañades d’una abreujada història del bandolerisme i bandidatge català, Estel d’Argent, Barcelona 1948
- Gibert, Josep; Roig, Enric: Aplec de non-nons i cançons de bressol del Cançoner Popular Català, Tip. Bosch, Barcelona 1948
- Amades i Gelat, Joan: Folklore de Catalunya, cançoner: cançons, refranys, endevinalles, Editorial Selecta, Barcelona 1951, 1982
- Pujol i Pons, Francesc: El vol d’una cançó, conferència donada al Palau de la Música Catalana el 17 de novembre de 1929, amb la col.laboració de N’Andreua Fornells de Sayós (sopran), Joan Sayós (baríton) i Joan Gibert (pianista), Revista Musical Catalana, Barcelona 1929?
- Badia i Vaqué, Jaume: Crònica del centenari de la Lira Vendrellenca: 1889-1989, La Lira Vendrellenca, Vendrell 1989
- Bertran i Bros, Pau: Cansons i follies populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat, Llibrería d’A.Verdaguer, Barcelona 1885
- Sardà i Ferran, Jaume: Pablito: recopilación de opiniones y juicios críticos emitidos por la prensa, maestros y artistas, acerca del precoz pianista Pablo Martí Roca, Imp. Carreras y Vila, Reus 1909
- La música a Catalunya, estiu-tardor 1981: festivals de música, concerts, cursos d’interpretació, colònies d’estiu, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1981
- Capmany i Farrés, Aureli: La dansa a Catalunya, Editorial Barcino, Barcelona 1930
- Bulbena i Tosell, Antoni: Ramellet de cançons populars, Imp. de F.Badía, Barcelona 1906
- Aguiló i Fuster, Marià: Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, Alvar Verdaguer, Barcelona 1900
- Lang, Peter: Katalonische volkslieder und andre hispanische früchte, E.Pierson’s Verlag, Dresden, Leipzig 1900
- Baldelló i Benosa, Francesc de Paula: La cançó popular catalana, Imp. y Edit. Barcelonesa, Barcelona 1923
- Tort i Daniel, Jascint E.: Algunas consideraciones sobre la música popular catalana, Imp. de Henrich y Cia., Barcelona 1889 o 1891
- Tort i Daniel, Jascint E.: Noticia musical del "lied" o cançò catalana, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona 1896
- Juan i Nebot, Maria Antònia; Mascarella i Rovira, Jordi: Cançoner del Ripollès, Centre Comarcal del Ripollès, Ripoll 1998
- Trepat i Ribé, Roser: Lluís Trepat, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1995
- Música a Catalunya: cursos estiu-tardor 1991, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991
- La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1985, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985
- Aviñoa i Pérez, Xosé: Història de la música catalana, valenciana i balear, Edicions 62, Barcelona 1999-
- Carrera, Anton; [et al.]: Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, Ajuntament; Caramelles del Roser, Sant Julià de Vilatorta 1990
- La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1983, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Servei de Música, Barcelona 1983
- La música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1984, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1984
- Música i Dansa a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu/tardor 1986, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1986
- Música a Catalunya: festivals, concerts, cursos, colònies: estiu-tardor’89, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1989
- Música a Catalunya, festivals, cicles: primavera, estiu, tardor 1990, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1990
- Música a Catalunya, festivals, cicles: primavera, estiu, tardor 1994, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1994
- Música a Catalunya, festivals, cicles: estiu 1996, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1996
- Música a Catalunya, estiu 1997, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1997
- Música a Catalunya, estiu 1998, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1998
- Música a Catalunya, estiu 1999, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1999
- Música a Catalunya, estiu 1995, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1995
- Orriols, Xavier: Tonades populars a l’Arxiu de Santa Maria, Palmerar, Vilanova i la Geltrú 1985
- Capmany i Farrés, Aureli: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes, Dalmau i Jover, Barcelona 1951, 1978-1982
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 1: Hivern, Salvat Editores, Barcelona 1950, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 2: Les Carnestoltes, La Quaresma, Setmana Santa, El cicle pasqual, Salvat Editores, Barcelona 1951, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 3: Corpus, Primavera, Salvat Editores, Barcelona 1952, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 4: Estiu, Salvat Editores, Barcelona 1953, ...1986
- Amades i Gelat, Joan: Costumari català: el curs de l’any. Vol. 5: Tardor, Salvat Editores, Barcelona 1956, ...1986
- Romeu i Figueras, Josep: El mito de "El comte Arnau" en la canción popular, en la tradición legendaria y la literatura, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1948
- Prims, Josep: Memòries d’uns flabiols, l’autor, La Garriga 1992?
- Vidal, Pierre: Cansoner català de Rosselló i de Cerdanya, Imprimerie-LibrairieA.Julia, Perpignan 1885-1891
- Parés i Jordana, Sebastià: El llibre de les esquelles: la música de le muntanyes a la Vall del Ges, l’autor, Barcelona 2000
- Estudi sobre la situació de la música a Catalunya: Resolució 14/V del Parlament de Catalunya sobre la situació de la música a Catalunya [resum], Barcelona 1999
- Cursos de música a Catalunya: estiu 2001, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001
- Codinach, Josep Maria; Cubeles i Bonet, Xavier: Programadors musicals: enquesta 1994, CEP Centre d’Estudis de Planificació, Barcelona 1995
- Directoris de teatre i música: 1992-1993-1994, CEP Centre d’Estudis de Planificació, Barcelona 1995
- Casellas, Marcel; Manent, Ramon; Roma, Rah-mon; Vilar, Ramon: Cançoner de butxaca: sempre hi ha una cançó, El Mèdol; Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Tarragona; Barcelona 2001
- Juan Rubí, Vicenç: Mn. Pere Josep Matas i Bover: director de cor i compositor (1934-1998), Ajuntament, Santa Maria del Camí 2001
- Grau i Martí, Jan; Puig Gordi, Lluís: Artesania de la festa: construcció d’instruments musicals i creadors de figures festives, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Barcelona 1998
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, segona sèrie, Llibreria Bonavia, Barcelona 1935
- Cançons populars de Catalunya: lletra i música, quarta sèrie, Llibreria Bonavía, Barcelona 1928
- Amades i Gelat, Joan; Grau i Martí, Jan; Puig, Lluís: Danses de la terra: música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona, El Mèdol, Tarragona 1997-1998
- Gols i Soler, Joan: Cançons populas catalanes, Boileau, Barcelona ~ 1935
- Cançons de Nadal antigues i modernes, Imp. Ràfols, Barcelona 1932
- Cançons populars i de Nadal, Exclusives Durve, Barcelona ~ 1958
- Amades i Gelat, Joan; Llongueras i Badia, Joan: Balls populars, Imp. F.Camps Calmet, Tàrrega 1936
- Martínez i Martínez, Francesc; Ciutat i Bardissa, Diego: Coses de la meua terra: La Marina, terça tanda i darrera, Imp. Diana, València 1947
- Martínez i Martínez, Francesc; Sanchis i Guarner, M.: Coses típiques de La Marina, la meua comarca, L’Estel, València 1970
- Vilarmau i Cabanes, Josep Maria; Aiats i Abeyà, Jaume; Roviró, Ignasi; Roviró, Xavier: Folklore del Lluçanès, Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Ajuntament de Prats del Lluçanès; Ajuntament de Barcelona; Dinsic, Prats del Lluçanès 1997
- Mostaza i Vidal, Josep Maria: La música i les festes de Sant Jordi, l’autor, Sant Esteve Sesrovires 1999
- Pagán, José Manuel: Cançons de Sant Jordi, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2000
- Agenda dels Països Catalans: 1984, dedicada a la música dels Països Catalans, Cercles Culturals dels Països Catalans; Romà Dolcet i Olives; Daniel Sau i Raventós, Barcelona 1983
- Maideu i Puig, Joaquim: Llibre de cançons: crestomatia de cançons tradicionals catalanes, edició amb les melodies i els textos íntegres, Eumo Editorial, Vic 1992, 1994
- Albà i Artigas, Josep; Orriols, Xavier: El sac de gemecs a Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1990
- Romeu i Figueras, Josep: Les nadales tradicionals: estudi i crestomatia, Editorial Barcino, Barcelona 1952
- Ausseil, Louis: L’orgue en Catalogne et dans les Pyrénées-Orientales. I
- Padrol, Jordi: Recull de la discografia catalana vigent. II: Cançó catalana i música popular i tradicional, Barcelona 1984