En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc. Les dues valves van lligades per un extrem amb un cordó que, alhora, serveix d’agafador per a un o més dits de la mà. Construïdes generalment amb fusta d’una certa duresa, també se’n fan d’altres materials com l’ivori o l’os. Acostumen a acompanyar diversos balls populars, i antigament també les cançons de ronda, especialment a les comarques pirinenques catalanoaragoneses. Habitualment es toquen per parelles, una a cada mà, de sonoritat lleugerament diferent i que s’anomenen ‘mascle’ i ‘femella’. No obstant això, es conserven alguns exemplars formats per una sola parella, de mides considerables, que eren tocades antigament per nois joves en actes processionals. Les castanyoles estan compostes per diferents parts: orelles, part superior on hi ha el cordó, cor, cavitat de ressonància interior, llavis, marge interior del contorn, i punt, punt de contacte o xoc entre les dues valves. La forma, mides i fustes utilitzades en la seva construcció varien sensiblement d’una regió a una altra de l’Estat espanyol. També són anomenades castanyols, castanyetes, esclafidors i postisses.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Maleras, Emma: Method for castanets, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1990-1991
- Maleras, Emma: Método para castañuelas: 1r curso, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1983
- Maleras, Emma: Método para castañuelas: 2º curso, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1985
- Maleras, Emma: Método para castañuelas: 3er curso, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1987
- Maleras, Emma: Método para castañuelas: 4º curso, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1991
- Maleras, Emma: Método para castañuelas, Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1984