Fou durant la Il·lustració que les idees de filòsofs com J.J. Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització. Una excel·lent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes (1735), de J.Ph. Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions. Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca (alla turca), de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits (El rapte del serrall). Posteriorment, les recerques musicològiques ajudaren els compositors a la reproducció dels trets melòdics, rítmics i harmònics d’aquestes cultures. Félicien David posà en voga en la seva obra Le désert (1844) un exotisme que arribà a expandir-se en diferents compositors, com G. Bizet, G. Verdi o C. Debussy. Progressivament l’exotisme no es limità a la recreació de músiques no europees sinó també a les músiques populars i tradicionals provinents de diferents folklores europeus.
m
Música