El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa. El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes. Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la músicaconcreta, representada per compositors com P. Schaeffer o P. Henry, i la músicaelectroacústica, practicada per H. Eimert i K. Stockhausen, entre d’altres. Un dels representants més coneguts de la música experimental és John Cage, amb la seva música a l’atzar, composta seguint el mètode que ell anomenava chance operations. Hom continua parlant ocasionalment de música experimental per tal de relacionar l’activitat de creació musical amb les avantguardes de composició musical.
- Cage, J.: Silence, Wesleyan University Press, Middletown 1961
- Schaeffer, P.: Vers une musique expérimentale, dins "La Revue Musicale", núm. 236, París 1957