El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament. Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància. Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos. Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics (ressorts, etc.). Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en 1901-02. Els anys vint, la introducció d’altaveus elèctrics donà pas als primers tocadiscos moderns.
m
Música