Consisteix en una secció de tub més ampla que cobreix el cap on s’allotja la canya. A l’extrem, o a la part posterior, porta un bec o un forat per on s’introdueix l’aire. Entre els segles XIV i XVII fou molt usat en alguns instruments de vent-fusta. El cas més representatiu és el del cromorn, en què la càpsula, evitant el contacte directe entre els llavis de l’instrumentista i la llengüeta, facilitava la producció del so però limitava la tessitura de l’instrument i, per tant, les seves possibilitats melòdiques. En els flageolets, hom anomena càpsula una recambra situada abans del canal en la qual es posava una espongeta per tal d’absorbir la humitat.
f
Música