En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec. Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V. Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica. Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior (aguantat per dos braços laterals) i al cordal inferior. Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI. Al segle XIV s’hi incorporà un mànec amb un batedor, un pont pla i dos forats acústics a la tapa harmònica i s’hi afegiren tres cordes més, una que n’ampliava les possibilitats melòdiques i dues que ressonaven a l’aire i eren puntejades amb el polze de la mà esquerra. La seva afinació fou molt variable. Es tocava recolzant-lo damunt els genolls. Instrument molt usat pels bards gal·lesos, fou l’única lira d’arc de l’època medieval que pervisqué. D’ús corrent en la música culta fins al segle XVI, encara es feu servir fins ben entrat el segle XVIII i en certs llocs, com el país de Gal·les, es conservà fins al XIX.
Música