Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs: la salmòdia (dos salms i un càntic), la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre. Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final. Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate ('lloeu'), que donà nom a l’hora. La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors; també ho és el benedictus, bé que amb entonació solemne a cada versicle. Durant segles les laudes es cantaven immediatament després de les matines, la qual cosa feu que es mantingués amb poca solemnitat i sense gaires concessions a la polifonia, si se n’exceptua el benedictus, alternat en les grans solemnitats amb versets en fals bordó o amb orgue.
f
pl
Música