fagot

m
Música

En l’orgue, joc de llengüeta batent, de tubs cònics, talla estreta i amb el ressonador de llargària real.

També és conegut amb el nom de fagot oboè. Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot. Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual. En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal. El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista. Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue.