En la música litúrgica del període de la polifonia medieval tardana i renaixentista i, eventualment, posterior, es manté el respecte al costum de l’entonació inicial tot deixant les primeres paraules d’algunes parts de l’ordinari de la missa, com el glòria o el credo, sense música. Es tracta que un solista canti la primera frase segons la melodia d’alguna de les misses del repertori gregorià, després de la qual el cor (o grup de solistes) canta la resta de text que sí que ha estat musicada pel compositor. En el cas del glòria, per exemple, el solista cantarà Gloria in excelsis Deo i, invariablement, la nova composició començarà a partir de les paraules et in terra pax.
f
Música