La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes. Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració (en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells). En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament sobre el generador sinó que, introduïdes al pavelló de l’instrument, obturen parcialment la sortida del tub i n’afecten la ressonància. En altres instruments s’aconsegueixen resultats semblants modificant la projecció del so mitjançant tapes mòbils, com en els pianos antics, o bé amb portelles i persianes, com en els orgues i harmòniums. En els pianos, aquest efecte també s’aconsegueix desplaçant lateralment els martells de manera que fereixin menys cordes. La sordina dels instruments d’arc (violins, violes), semblant a una pinta de cuir, ebonita o metall, es fixa sobre el pont per a disminuir la transmissió de l’energia vibratòria de la corda cap a la caixa de l’instrument, especialment la dels parcials superiors. El seu ús està documentat des del segle XVII. En els instruments de vent, especialment en els de broquet, les sordines tenen forma d’embut i normalment són de metall, fusta o cartró. En alguns casos s’hi acoblen altres peces que reflecteixen el so cap a l’interior, cosa que disminueix l’emissió dels parcials inferiors. Aquestes sordines s’usen habitualment des del segle XIX, encara que la seva gran difusió es deu a les bandes de jazz. Si modifiquen el to de l’instrument es coneixen com a sordines transpositores. En altres instruments de vent, com baixons i oboès, antigament s’hi aplicaven una mena de taps a la sortida del tub. L’efecte de sordina és imitat en alguns orgues i harmòniums, amb els sons velats de registres especials. En una partitura, el terme italià col sordino (’amb sordina’) prescriu l’ús de la sordina en una peça o fragment.
f
Música
Sordina de trompeta
© Fototeca.cat/ Idear