La forma catalana equivalent és ’lligat'. En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc. De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc. En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues. El legato (abreujat de vegades leg.) s’indica també amb el traç d’una línia corba (lligadura) que abarca les notes implicades. Hom pot trobar també el superlatiu (legatissimo o molto legato) o expressions com non legato. Aquest darrer terme indica una execució "normal", per exemple amb un arc per cada nota, però sense exagerar la separació entre elles. Legato pot significar sovint la inclusió en una unitat expressiva d’una sèrie de notes al marge de la seva articulació, per això poden arribar a trobar-se indicacions aparentment contradictòries, com la lligadura sobre diverses notes picades (legato-staccato), la qual demanaria donar la continuïtat pròpia del legato a un grup de notes fortament articulades.
m
Música