En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques. Consisteix en un o dos taulons de fusta de diferent gruix, que poden tenir 2 m de llargada, els extrems dels quals descansen sobre dues cistelles; entre les cistelles i els taulons es posa un gruix de fulles de blat de moro seques, per tal d’obtenir una millor sonoritat. El toquen dos músics -els txalapartariak-, cadascun amb dues baquetes de fusta, els quals exhibeixen una gran habilitat i precisió rítmiques. Utilitzat antigament entre les comunitats rurals de muntanya, servia per a la comunicació de missatges degudament codificats.
f
Música