En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió amb cavitat. Consta d’un disc de bronze amb les vores marcadament corbades a l’interior i amb una protuberància a la part central, més o menys pronunciada, que és el lloc on es percut amb una maceta -generalment recoberta de feltre- per tal d’obtenir el so. Originari del sud-est asiàtic, és un dels instruments més representatius de la música tradicional d’Àsia i Indonèsia. Generalment es toca en grup, amb elements de diferents mides i per tant de diferents afinacions, o bé amb elements de la mateixa mida però amb diferents afinacions, depenent de la forma i del gruix del metall de determinades parts del disc. La disposició dels gongs pot ser: suspès dins un marc de fusta que serveix de suport (com per exemple a la Xina), agafat amb la mà (com al Tibet, on són utilitzats com a instruments de senyalització o en els rituals religiosos processionals), o en posició horitzontal, sobre un suport de fusta que pot ser rectangular o circular.
A Java i a Bali, els gongs ocupen una part important en l’orquestra gamelan. D’origen oriental i molt antic, el gong entrà a formar part de l’orquestra occidental al segle XX. L’adaptació d’aquest instrument a les necessitats de la música simfònica es coneix amb el nom de tam-tam.