Les dil·lènides solen tenir les fulles simples i els primordis seminals molt nombrosos.
L'estepa blanca (Cistus albidus), una planta pertanyent a una de les vint famílies de dil·lènides presents als Països Catalans.
Montserrat Comelles
Comprenen unes 25 000 espècies llenyoses o herbàcies, agrupades en 78 famílies, 20 de les quals són presents als Països Catalans. Les dil·lènides solen tenir les fulles simples, amb el marge enter o dentat i la corol·la dialipètala. De tota manera hi ha un grup nombrós format, entre d’altres, per les cucurbitàcies, les ericàcies, les primulàcies, etc., que tenen els pètals poc o molt soldats. Diverses dil·lènides mostren poliàndria secundària, produïda pel desdoblament centrífug (de dins cap enfora) dels estams. El gineceu sol ser sincàrpic i l’ovari, súper, amb nombrosos primordis seminals. Originades probablement a partir de les magnòlides, representen un nivell evolutiu intermedi en el conjunt de les angiospermes. La família de les peoniàcies, inclosa segons alguns autors dins les ranunculàcies, seria el grup més proper a les magnòlides, mentre que l’ordre teals, que comprèn les elatinàcies i les gutíferes, entre altres famílies absents a casa nostra, formaria el nucli central de les dil·lènides, a partir del qual es deuen haver originat la resta de famílies d’aquesta subclasse.