Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum: a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues (x 0,5); b cima de dues flors masculines (x 3); c flor femenina (x 3).
Eugeni Sierra
Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats. Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries. Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer. Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes. En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de l’àmplia àrea de dispersió de certes espècies de Myriophyllum. Precisament tres d’aquestes espècies són els únics representants autòctons de la família al continent europeu i, alhora, a casa nostra. Es tracta d’herbes aquàtiques, molt semblants entre elles, de fulles disposades en verticils de quatre al voltant de la tija i cadascuna dividida molt finament de forma pinnada. Ocasionalment treuen fora de l’aigua unes tiges terminals allargades que duen verticils de floretes. Són flors molt simples, unisexuals, de penant quasi inexistent, amb quatre estams les unes i amb un ovari ínfer terminat en quatre lòbuls estigmàtics les altres. L’espècie menys rara, M. spicatum, viu a les llacunes litorals empordaneses, dels deltes de l’Ebre i del Llobregat, de l’albufera de València i de les Illes, com també en certs embassaments i llacs pirinencs. Les altres dues, M. verticillatum i M. alternifolium, es fan en ambients similars, però més esparsament.