Uns 11 gèneres i prop de 700 espècies d’arbusts i plantes enfiladisses, principalment tropicals i subtropicals, fan part d’aquesta família representada al nostre país per una única espècie autòctona (Vitis vinifera). Algunes vitàcies, com ara Parthenocissus quinquefolia, són plantes enfiladisses cultivades com a ornamentals que, de vegades, poden arribar a naturalitzar-se.
Exemplar de vinya (Vitis vinifera) cultivat, amb el seu tronc curt i rabassut, produït per la poda anual a què és sotmès. D’aquest tronc s’originen les branques més primes de l’any, anomenades sarments, que produeixen el fruit. Aquest madura al final de l’estiu o a la tardor, quan les fulles comencen a tornar-se grogues i a desprendre’s.
Ernest Costal
Vitis vinifera és una liana que s’enfila mitjançant circells. Aquests circells, proveïts de gemmes terminals afectades de fototropisme negatiu, s’introdueixen als forats i a les escletxes que troben; un cop dins, les gemmes creixen i fan unes masses compactes de teixit vegetal que ancoren fortament les tiges. Les fulles, esparses i grosses, tenen cinc lòbuls dentats i de base cordiforme. Les flors, agrupades en panícules poc o molt pèndules, són petites i tetràmeres o pentàmeres. L’ovari, súper i bicarpel·lar, origina un fruit en baia. La raça silvestre de V. vinifera, anomenada popularment llambrusca, és autòctona d’alguns indrets càlids del Principat i del País Valencià. A partir d’aquesta raça silvestre, de fruits molt aspres, es van seleccionar les diverses varietats de vinya cultivada, de fruits més dolços i grossos, àmpliament estesa des de temps antics pels països mediterranis. Els ceps autòctons cultivats a casa nostra van patir, entre els anys 1878 i 1900, el terrible flagell de la fil·loxera. Aquesta malaltia de la vinya és provocada per Phylloxera vastatrix, un insecte originari d’Amèrica que ataca la soca dels ceps i produeix, en poc temps, la seva mort. Va ser importat de forma accidental a França l’any 1865, des d’on va extendre’s cap al nostre país cosa que va motivar la total destrucció de les vinyes. La major part de la superfície dedicada al cultiu de la vinya es va abandonar, mentre la resta es va replantar amb ceps d’origen americà, pertanyents a d’altres espècies de Vitis resistents a la fil·loxera. Posteriorment aquests ceps americans es van empeltar amb races autòctones. La gran importància econòmica de la vinya és ben coneguda, ja que del fruit, el raïm, a part de consumir-se en fresc com a fruita o dessecat (panses), se’n fan nombrosíssims tipus de vins i també el cava.
Branca de fràngula (Frangula alnus) carregada de fruits.
Josep Girbal
La fràngula (Frangula alnus) és un arbust o un arbret que té una àrea de distribució eurosiberiana i que al nostre país es troba només en alguns indrets dels Pirineus, on no sol ser mai abundant. Té les fulles més aviat ovades amb els nervis laterals força rectes, i els fruits són petits i negres a la maturitat.