Les anacardiàcies

Anacardiàcies. 1 Llentiscle (Pistacia lentiscus): a fragment d’una branca amb les fulles compostes paripinnades i les inflorescències axil·lars (x 0,8); b flor femenina amb el fruit encara tendre; c flor masculina amb el calze curt i els estams molt exserts (x 12). 2 Noguerola (Pistacia terebinthus); fulla composta i imparipinnada, de folíols més grossos que a l’espècie precedent (x 12).

Eugeni Sierra

Família repartida pels tròpics i per les zones subtropicals i temperades, comprèn 71 gèneres i més de 600 espècies, de les quals només tres són presents al nostre país. Algunes anacardiàciesprodueixen tanins i, per això, s’han utilitzat a la indústria de l’adobament de pells; d’algunes altres, se n’extreuen resines, colorants i essències; i fins i tot n’hi ha que donen fruits comestibles, com els festucs o pistatxos (Pistacia vera) i el mango (Mangifera indica).

El sumac (Rhus coriaria) és un arbust que fa d’1 a 3 m d’alçària molt esparsament estès pels indrets secs i pedregosos de les contrades mediterrànies. És una de les espècies que, en altre temps, s’havia cultivat per a la indústria de les pells. Té les fulles compostes i imparipinnades, de tres a deu parells de folíols lanceolats i de marge dentat i el raquis alat a la meitat distal. Les flors són menudes i d’un color groc verdós i es disposen en panícules molt vistents.

Brancam de llentiscle (Pistacia lentiscus) flor i en fruit.

Montserrat Comelles

El llentiscle (Pistacia lentiscus), anomenat també mata, comunament té l’aspecte d’un arbust baix, però pot arribar a desenvolupar-se com un arbre. És un perennifoli de fulla composta i paripinnada, de tres a sis parells de folíols, que es fa a les brolles, a les màquies i als boscos aclarits a tota la terra baixa catalana on arriba a ser, de vegades, molt abundant.

La noguerola (Pistacia terebinthus) és sempre un arbust no gaire alt, caducifoli, de fulles imparipinnades i folíols més grossos que en l’espècie precedent. Es fa als carrascars, en alguns tipus d’alzinar i a les rouredes seques, principalment en indrets de sòls pedregosos i calcinals.

En molts parcs i jardins es troba plantat el pebrer bord (Schinus molle), arbre ornamental baix, originari de l’Amèrica central i meridional, de fulla composta i flors blanques agrupades en inflorescències molt ramoses; els fruits són petits i de color rosa o vermell.