Rutàcies. 1 Ruda (Ruta angustifolia): a aspecte de la planta (x 0,5); b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats (x 2); c detall d’un fruit (x 3). 2 Gitam (Dictamnus albus): a detall d’una flor (x 1); b detall d’un estam (x 2).
Eugeni Sierra
Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres. Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans. Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits. Algunes de les espècies tenen interès en agricultura pels seus fruits (taronges, llimones, etc.), i altres, per la seva utilització en medicina popular (ruda, gitam, etc.). Les flors, hermafrodites, tenen el calze i la corol·la amb quatre o cinc peces i l’androceu normalment amb el doble d’elements que els verticils periàntics. L’ovari és súper, format per la soldadura de quatre o cinc carpels. Els fruits poden ser secs i capsulars, que s’obren en quatre o cinc valves en madurar o bé carnosos, en hesperidi.
La ruda i el gitam
La ruda (Ruta angustifolia) és una mateta de base lleugerament lignificada i fulles compostes. D’una manera especial les fulles, però també tota la planta, fan una olor molt intensa, inconfusible. Les flors són de color groc, amb el marge dels pètals laciniat i les parts apicals corbades cap endins en forma de caputxa. Diverses espècies del mateix gènere Ruta s’han emprat des de molt antic com a medicinals, perquè posseeixen una substància, la rutina, que entre altres propietats és emmenagoga, abortiva i evita el trencament dels capillars sanguinis. La ruda es troba estesa principalment per les contrades mediterrànies on es fa a les brolles, als prats secs, etc.
El gitam (Dictamnus hispanicus) és una planta d’uns 50 cm d’alçada, de fulla composta imparipinnada, amb nombroses glàndules translúcides. Les flors, de color de rosa i agrupades en raïms, són zigomorfes i tenen els estams molt llargs, dirigits obliquament cap avall i redreçats a l’àpex. El gitam es fa principalment a les pinedes i a les brolles sobre sòls pedregosos, a les comarques litorals situades al S del Llobregat. S’ha utilitzat en medicina popular per les seves propietats, que són similars a les de la ruda.
Els cítrics
El taronger (Citrus sinensis) és un dels arbres cultivats al nostre país econòmicament més importants. A l'esquerra, les fulles i les flors, ben blanques i molt apreciades per la seva bona olor. A la dreta, un detall de dues taronges, fruits en hesperidi molt rics en essències aromàtiques.
Anna Borbonet i Ramon M. Masalles
Es caracteritzen pel seu fruit carnós anomenat hesperidi. Un hesperidi és una mena de baia, d’epicarp ric en glàndules que acumulen essències aromàtiques, i de mesocarp carnós però eixut. Ambdues envoltes constitueixen la pell del fruit, mentre que l’endocarp forma uns tels que delimiten els grills i alhora origina un nombre molt elevat de vesícules on s’acumula suc. Els cítrics són normalment petits arbrets, de vegades espinosos, originaris de l’Àsia oriental i meridional, cultivats des d’antic en països de clima temperat, entre els quals hem de destacar els països mediterranis. És ben conegut que al País Valencià les plantacions de cítrics són molt importants i ocupen una extensió considerable. Entre els fruits més apreciats podem citar el del taronger (Citrus sinensis), el del mandariner (C. deliciosa), el del llimoner (C. limon) i el del poncemer (C. medica).