Zigofil·làcies. 1 Fagonia cretica: a aspecte de la planta en flor i fruit (x 0,5); b detall del fruit (x 2). 2 Zygophyllum fabago: a fragment d’una branca amb els fruits oberts (x 0,5); b fruit seccionat transversalment (x 2). 3 Peganum harmala: detall del fruit i del calze persistent (x 2). 4 Tribulus terrestris: a detall d’un fruit (x 2); b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit (x 1).
Eugeni Sierra
Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades. Hi ha herbes, petits arbusts i algun arbre que estan adaptats majoritàriament a condicions xèriques o salines. Les zigofillàcies tenen les fulles oposades i compostes, amb estipules de vegades transformades en espines, i les flors, en general, són tetràmeres o pentàmeres. L’ovari, format per tres o cinc carpels, se situa sobre un disc nectarífer.
Els queixals de vella (Tribulus terrestris), anomenats també abriülls es troben a les vores de camins, als erms, etc., en indrets de forta influència mediterrània. Es tracta d’una herba anual de tiges prostrades, molt ramificades, i de fulles paripinnades que tenen de cinc a vuit parells de folíols. Les flors són grogues i relativament petites, i el fruit., molt vistós pel que fa a la seva ornamentació, és una càpsula formada per cinc carpels carenats i profusament adornats amb espines i tubercles.
Fagonia cretica és una mateta molt ramosa de tiges més aviat prostrades. Les fulles són oposades, coriàcies i compostes de tres folíols estrets i bastant aguts. Té les estipules petites, transformades en espines. Les flors, de color rosa intens o porpra, són solitàries i fan 1 cm de diàmetre. La càpsula és angulosa i té forma pentagonal. F. cretica es troba a les terres més meridionals dels Països Catalans i també a les illes Balears, sempre en indrets secs i càlids.