El nou Institut Català de Paleontologia

L’Institut Català de Paleontologia (ICP) és una fundació privada, creada al novembre del 2006 i sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’ICP pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l’any 1969, el qual l’ha integrat. Per tant, el nou Institut és el resultat d’unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats. La paleontologia té uns llargs antecedents a Catalunya, principalment perquè el registre fòssil català és molt ric, amb jaciments d’una extraordinària qualitat. Aquesta circumstància va afavorir que M. Crusafont donés a conèixer arreu del món la paleontologia catalana i que es creés l’Institut de Paleontologia al bell mig de Sabadell, població que té una de les conques amb faunes de vertebrats del Neogen més importants d’Europa.

Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i paleontologia humana, l’ICP té la voluntat d’impulsar i de promoure la recerca al més alt nivell en l’àmbit internacional, conservar el patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d’aplicacions a la societat en general. La recerca es fonamenta en l’extens patrimoni paleontològic català, i també en aquells projectes que es troben fora de Catalunya i que són d’interès científic especial. A Catalunya es conserva la col·lecció de primats fòssils del Terciari més extensa de tot Europa, actualment un referent mundial en aquest camp. A aquest fet, cal afegir que hi ha una de les àrees més importants d’Europa per a estudiar el final de l’era dels dinosaures, reconeguda per paleontòlegs de prestigi d’arreu.

Aquest potencial del patrimoni paleontològic del país, juntament amb l’ambició de tractar a fons aquelles àrees del coneixement relacionades amb l’evolució des d’una perspectiva paleobiològica, ha portat l’ICP a estructurar la recerca en cinc àrees, o grups de recerca, amb una especial vinculació amb xarxes de recerca d’arreu del món i projectes de caràcter internacional: paleobiologia, faunes de vertebrats del Mesozoic, paleoprimatologia i paleontologia humana, faunes del Neogen i el Quaternari, paleontologia virtual i divulgació i conservació del patrimoni paleontològic.

L’àrea de paleobiologia fa recerca d’avantguarda en el camp de l’aplicació de la paleontologia a la biologia evolutiva. Des d’aquesta perspectiva, la recerca s’orienta a l’estudi de l’evolució de la història de la vida en vertebrats fòssils, mitjançant la paleohistologia i les anàlisis isotòpiques. Aspectes demogràfics de poblacions de mamífers illencs fòssils, estudis biomecànics de la locomoció en mamífers quadrúpedes insulars (particularment amb una perspectiva energètica), així com l’evolució del cervell de mamífers constitueixen línies de treball complementàries que tenen com a objectiu comú l’estudi del paper de l’energia en l’evolució. Així, doncs, la paleobiologia pot donar informació sobre causes, velocitat i mecanismes d’evolució; sobre l’extinció o l’evolució de les successions ecològiques al llarg del temps i també sobre les tendències evolutives, per exemple sota les condicions particulars de la insularitat.

El registre fòssil de Catalunya situa l’ICP en una posició privilegiada per a formar part de discussions actuals que versen sobre les faunes de vertebrats del Mesozoic. L’objectiu dels propers anys és intentar esbrinar quina era la forma de vida a partir dels indicis fòssils (paleobiologia) i els ecosistemes en què van viure (paleoecologia) mitjançant l’estudi de la sistemàtica de les formes analitzades. A partir d’aquí, s’aborden interrogants sobre l’extinció dels dinosaures, l’evolució d’alguns dels seus grups o els canvis que van patir els ecosistemes cretacis. La utilització de noves tecnologies, com la tècnica Lidar (light detection and ranging), de la qual l’ICP és pionera a l’Estat, li permet continuar en l’avantguarda d’aquesta àrea.

Un dels principals focus d’atenció de l’IPC és l’extraordinari registre fòssil de primats de Catalunya. Un dels projectes més interessants dins l’àrea de paleoprimatologia i paleontologia humana té com a objectiu documentar l’arribada dels grans simis a Euràsia, poder esbrinar quin és l’origen d’aquest grup i discernir com es va produir la difusió de les diverses famílies i subfamílies que el componen fins a la seva extinció a Europa fa uns 8 milions d’anys. Particularment, aquest projecte parteix de l’extraordinari registre fòssil del baix Anoia, però també d’altres àrees, com el Vallès-Penedès. Durant els últims anys, aquests estudis s’han fet en el marc d’un macroprojecte internacional, el RHOI (Revealing Hominoid Origins Initiative), dirigit des de la Califòrnia University (Berkeley, EUA), fet que ha permès ajuntar les àrees del món, entre les quals hi ha Catalunya, amb els jaciments del Neogen més favorables a l’aportació de coneixement sobre l’origen i l’evolució del homínids.

L’objectiu fonamental de l’àrea de faunes del Neogen i el Quaternari és l’estudi dels canvis faunístics (anomenats crisis), la dinàmica i els patrons d’aquests canvis, la longevitat de les espècies i els patrons de reemplaçament en les faunes del Neogen i el Quaternari mediterranis, partint de la seva relació amb els factors climàtics i astronòmics durant els últims 25 milions d’anys. Aquests objectius impliquen estudis de geologia, treballs de camp de mostreig i excavació, biocronologia, tafonomia i paleoecologia, a més dels òbviament bàsics de taxonomia i sistemàtica. El registre fòssil català del Neogen i el Quaternari, que és extraordinari, permet disposar d’una informació privilegiada i participar en les discussions més actuals sobre aquest tema.

El departament de paleontologia virtual aplica la recerca no invasiva a les diferents àrees de recerca de l’ICP. Es tracta d’un treball transversal des d’aquesta nova òptica que permet obtenir uns resultats científics de primer ordre. Malgrat que els estudis clàssics paleontològics, basats en l’observació, descripció i comparació de les restes fòssils, continuen essent la base del treball paleontològic, les noves tecnologies d’anàlisi i exploració, que s’estan obrint pas amb força, són eines amb un gran potencial en camps molt diversos. Per una banda, hi ha les eines d’escanejat intern de fòssils (CT o tomografies axials), que permeten conèixer-ne l’interior sense malmetre’ls, reconstruir fòssils tridimensionalment a partir dels talls tomogràfics i calcular-ne aspectes biomecànics i fisiològics. Per l’altra, l’eina bàsica per a l’estudi dels fòssils són els aparells digitalitzadors, que permeten convertir objectes reals (ossos, ous) i grans superfícies (jaciments, rastres de petjades) en imatges virtuals que es poden analitzar en tres dimensions, com a base de treballs tafonòmics, biomecànics o per ser aplicats en la divulgació científica, amb grans resultats. L’obtenció de models tridimensionals i la capacitat de realitzar simulacions ofereixen noves perspectives a la taxonomia clàssica i a la biomecànica i esdevenen essencials a l’ICP.

A més de la recerca paleontològica, l’ICP té dos objectius més: la conservació del patrimoni paleontològic i la difusió de la recerca. Les col·leccions de l’ICP (una de les millors de vertebrats fòssils i, especialment, la millor de primats fòssils d’Europa) s’incrementen any rere any gràcies als projectes de recerca, i són una font constant de treballs científics i de consulta pels paleontòlegs d’arreu del món. Al mateix temps, el departament de conservació de col·leccions disposa d’un gran laboratori excel·lentment equipat, que li permet innovar i ser a l’avantguarda de la conservació del patrimoni natural i cultural (l’ICP va organitzar l’any 2009 el primer Congrés Ibèric de conservació de col·leccions de Ciències Naturals: solucions globals per a col·leccions d’Història Natural). Finalment, l’ICP és un centre de recerca amb una particular diferència respecte de la gran majoria de centres de recerca del programa CERCA, atès que disposa d’un espai de difusió específic (el Museu Crusafont). L’objectiu d’aquest espai és transmetre la importància de la investigació paleontològica a Catalunya i explicar els processos que es duen a terme durant la recerca, des del moment del descobriment fins a la publicació, passant per la seva preparació, estudi i conservació. En definitiva, oferir un producte únic i singular, que valori la investigació paleontològica catalana i doni a conèixer els resultats que obté i el patrimoni que estudia.