|
|
|
|
|
|
|
|
|
PER
QUÈ LA LECTURA EN VEU ALTA? |
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
| |
 |
|
|
|
|
|
|
|
| La lectura
i l'escriptura són considerades eines primordials i bàsiques
de la resta d'aprenentatges i, per tant, han de constituir un
objectiu d'atenció preferent durant tota l'etapa d'educació
obligatòria. La dedicació específica a
activitats de descodificació lectora no s'haurien de
limitar a l'Educació Primària, sinó que
hauria de ser un objectiu que es prolongués al llarg
de l'Educació Secundària, en la qual les activitats
de comprensió lectora haurien de continuar tenint un
paper destacat. |
| |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
-per practicar l'entonació, el ritme, les pauses
i la fonètica,
-per afavorir la comprensió lectora,
-per ser generadora de debat,
-per treballar alguns aspectes gramaticals,
-per afavorir l'ampliació de lèxic i vocabulari,
-per prendre consciència de l'organització
de la informació.
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
| Podem
distingir les modalitats bàsiques de lectura en veu alta
següents: |
|
|
|
|
•Lectura
dramatitzada: Permet la intervenció de
més d'un alumne i la lectura dels fragments corresponents
a un narrador i diferents protagonistes de la història.
•Lectura comunicativa:
Lectura individual d'un text que els altres no tenen.
Potencia la capacitat d'escoltar de la resta del grup.
•Lectura
avaluativa: Lectura en veu alta d'un text determinat
per avaluar-ne després determinats aspectes: la velocitat,
l'entonació, la correcció, el ritme, la fonètica…
Permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal
millorar. |
| |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
Per
a dominar les destreses necessàries per tal de fer una
lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts
següents:
•Llegir
amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació
i el ritme que demana cada tipus de text.
•Controlar
el procés lector per a assegurar una lectura correcta
d'allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir
l'atenció, saber què s'ha de fer davant de paraules
difícils…).
•Llegir
en públic textos diversos, amb expressivitat, captant
l'atenció, amb l'entonació, el ritme i la velocitat
adients en cada cas, controlant el procés de lectura.
•Tenir clar
amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un
text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda,
un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…),
per a ajustar-hi la lectura. |
| |
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
Per
a dominar les destreses necessàries a fi de garantir
la comprensió del que es llegeix es poden tenir en compte
els punts següents:
•Treure
profit de les imatges i altres indicis que acompanyen un text
o fer servir la imaginació quan en manquen, per a assegurar-ne
la interpretació.
•Fer
resums, síntesis o ampliacions, sobretot quan es tracta
de textos expositius i quan hi ha la intenció de fer
aprenentatge a partir de la lectura.
•Localitzar
en un text habitual (llibres de la biblioteca, textos escolars,
diccionaris, enciclopèdies, revistes, anuncis, pàgines
electròniques…) els paràgrafs o apartats
que ofereixen la informació més interessant, la
més completa o la més important per assolir l'objectiu.
•Identificar
l'estructura d'un text, les seves parts, fixant-se en els paràgrafs,
en la manera com es connecten les idees, en la seva seqüència.
•Identificar
els senyals diversos (semàntics, lèxics, sintàctics,
gràfics…) i treure'n profit.
•Fer
servir les corresponents estratègies per a buscar el
tema i la idea principal de textos habituals per a fer-ne un
resum general i obtenir-ne una comprensió global. |
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
