Els rius també porten sediments

Les riuades d'aquests darrers dies són molt importants, ja que allunyaran el fantasma de la sequera per a un període relativament llarg a gairebé tots els rius de les conques internes de Catalunya (encara que el sud no ha sortit tan beneficiat de les pluges). És interessant destacar, però, que les riuades, a part de l'aigua, també arrosseguen sediments, que són indispensables per a la mateixa estructura del riu, per al nodriment de platges i deltes i per a l'aport de nutrients (i també, malauradament, de contaminants) cap al mar . 

Els sediments que arrosseguen els rius són el resultat de la descomposició de les roques, que, a través d'impactes o canvis de temperatura o com a conseqüència dels fenòmens de dissolució s'acaben fragmentant en parts més petites que s'acumulen al peu de talussos o als vessants de les muntanyes fins que la pluja o l'aigua els arrossega i els incorpora al flux d'aigua del riu. Un cop a dins, en funció del pes i la mida, viatgen de maneres diferents i es van arrodonint i esmicolant fins que arriben al mar. A vegades, es queden aturats temporalment dins de la mateixa llera del riu fins que una nova riuada els recull i els segueix transportant aigües avall fins al destí final.

Delta de la Tordera

Aquest destí final hauria de ser el mar, però sovint els sediments es troben amb obstacles que els aturen i n'interrompen el recorregut, com els embassaments, que han demostrat que són trampes molt eficients per retenir-los. Això causa un problema doble: d'una banda, la manca de sediments té efectes negatius per al manteniment de platges i deltes, i d'altra banda, la contínua acumulació d'aquests materials va reduint gradualment la capacitat d'emmagatzematge d'aigua dels embassaments.  

Els sediments que porta l'aigua fluvial construeixen la llera i els marges del riu, i també generen formes característiques que li confereixen el caràcter argilós, sorrenc o pedregós. En funció d'això, s'hi desenvoluparà un tipus de vegetació de ribera o un altre. Un darrer paper molt important dels sediments fins, els llims i les argiles, és la capacitat de portar-hi adsorvits nutrients i també contaminants. Recordem que els egipcis confiaven en les crescudes del Nil per a la fertilització dels camps de conreu. Aquests sediments tenien l'origen en la zona tropical o equatorial, i portaven adsorvida matèria orgànica que arribava fins al delta, i quan els llims se sedimentaven sobre els camps anegats, també s'hi dipositaven els nutrients que fertilitzaven els camps. Avui dia sabem també que els sediments porten contaminants, i esdevé imprescindible saber-ne la composició, la quantitat i on queden retinguts.

En resum, el paper dels sediments dins l'ecosistema fluvial i litoral és important, i és necessari fer-ne seguiment. Les administracions públiques hidràuliques i les confederacions hidrogràfiques tenen nombroses estacions d'aforament per conèixer el cabal que circula pels rius, però no tenen sistemes de mesura del transport dels sediments. Els embassaments deixen passar l'aigua per no interrompre el flux, però no estan preparats per deixar passar aquests materials. Cal entendre'n la importància perquè els gestors considerin necessari mesurar-los, estudiar-los i, per tant, pensin en solucions que permetin que arribin al mar. Aportar ajudes econòmiques a investigadors i crear xarxes públiques de control i mesura del sediment és una manera molt més eficient d'invertir diners públics que no pas bombar sorra des de l'interior del mar cap a les platges, any rere any, sense pensar en una solució que permeti incrementar l'aport sedimentari dels rius cap al mar.