TEMES

Equinocci

Acabem l'hivern i comencem la primavera astronòmica

Ja han arribat aquells dies en què sentim per ràdio i televisió o llegim a la premsa la frase “Avui entrem a la primavera astronòmica” o “Avui s’ha acabat l’hivern astronòmic”. En aquest context, al contrari d’altres en què s’utilitza de manera retòrica per indicar quelcom molt gran, la paraula astronòmic/a té tot el sentit. L’entrada a la primavera, igual que a qualsevol altra estació de l’any, es produeix en un cert moment en què la Terra i el Sol es troben en una posició concreta a l’espai.

L’entrada a la primavera es produeix en un dels punts que anomenem equinocci. Aquesta paraula etimològicament procedeix del llatí aequinoctium, que vol dir 'igualació amb la nit' i fa referència a la mateixa durada del dia i la nit durant aquell dia. Això no passa en un sol punt de la Terra, sinó que, exceptuant les regions polars, succeeix a tot el planeta.

Però quina és la configuració Sol-Terra que fa que estiguem en equinocci? Per poder respondre el primer que ens cal citar és que la Terra dona voltes al voltant del Sol amb un període d’una mica més de 365 dies, un any. Al mateix temps, la Terra dona voltes sobre ella mateixa, en un moviment de rotació amb cicles d’aproximadament 24 hores, un dia.

La Terra gira sobre ella mateixa lleugerament tombada, amb un angle d’uns vint-i-tres graus i mig, de manera que al llarg del seu camí al voltant del Sol se situa amb diferents orientacions, fet que dona lloc a les estacions de l’any. Durant el nostre estiu, la Terra està orientada de manera que l’hemisferi nord és el que apunta cap al Sol, mentre que en època hivernal és l’hemisferi sud el que apunta cap a la nostra estrella. Per tant, no és cert que a l’estiu estiguem més a prop del Sol, sinó que hi estem més ben orientats; també pel mateix motiu, les estacions són contraposades als dos hemisferis de la Terra.

En els equinoccis el que es produeix és una posició intermèdia: ens trobem igualment orientats els dos hemisferis del planeta, i des del punt de vista astronòmic el Sol se situa a l’equador celeste, la prolongació imaginària de l’equador de la Terra. Això succeeix dos cops a l’any: cap al 20-21 de març, en el nostre equinocci de primavera, quan el Sol comença a il·luminar més l’hemisferi nord que el sud, i cap al 22-23 de setembre, en l’equinocci de tardor, quan es produeix just la situació oposada.

Sabies que...?

L’equador de la Terra és una posició molt particular, ja que, per una banda, els dies d’equinocci el Sol al migdia passa pel punt més alt del cel, el zenit, de manera que en aquell moment un pal no fa ombra. Per altra banda, aquesta posició és tan singular que durant tot l'any allà la durada del dia i la nit és la mateixa: 12 hores de dia i 12 hores de nit. Aquest efecte també els succeeix als estels del cel nocturn, que a l’equador tots els dies de l’any estan 12 hores per damunt i 12 hores per sota l’horitzó.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement de ‘Lectura’, diari ‘Segre’ (26 de març del 2017): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2017/03/26/equinocci_15133_2626.html

Contacta amb Divulcat