TEMES

Opioides sense efectes secundaris: és possible

Nous opioides per al tractament del dolor sense efectes adversos

Efecte analgèsic al lloc de la lesió sense efectes secundaris: la situació perfecta.

El primer que hem de tenir clar és que la prescripció d’opioides per al tractament del dolor no és perillosa. El que és perillós és el mal ús i l’abús. I malauradament aquest darrer aspecte s’està tornant cada vegada més preocupant. Com dèiem en passades entrades, a Europa, per tercer any consecutiu, el nombre de morts per sobredosi d'aquestes substàncies ha augmentat. I als Estats Units l’abús d’opiacis ja és considerat una epidèmia. Segurament, per evitar aquest greu problema que tenim entre mans el primer que cal és una mica d’educació, tant com a societat general com dins de l'àmbit mèdic i sanitari, sovint responsables de la mala prescripció i ús d’aquests fàrmacs.

Com bé sabem, aquests fàrmacs tenen greus efectes secundaris si s’administren amb una pauta inadequada. Els receptors on s’uneixen aquests opioides els podem trobar per tot l’organisme: a diferents parts del cervell i altres zones del sistema nerviós central, a la perifèria, a les parets intestinals, a les articulacions, etc. Actuant indiscriminadament en totes aquestes zones (particularment al cervell i l'intestí) poden produir sedació, apnea o depressió respiratòria, nàusea, estrenyiment i, òbviament, tolerància i addicció, entre d'altres. Per contra, els opioides són excel·lents analgèsics.

Així doncs, podem aconseguir opioides que presentin aquest excel·lent component analgèsic, i evitar completament els efectes secundaris indesitjats? Sembla ser que sí. Expliquem com.

Moltes de les patologies relacionades amb el dolor (artritis, càncer, neuropaties, dolor postoperatori) tenen un component perifèric, fora del que entenem com a sistema nerviós central, i sovint van acompanyades de processos inflamatoris. I els processos inflamatoris presenten un entorn àcid en els teixits afectats comparat amb els teixits sans. A més, els efectes secundaris relacionats amb l’addicció, la tolerància, la sedació o la depressió respiratòria estan gestionats al cervell.

Aquests darrers dos punts són claus i fonamentals: evitar l’entrada dels opioides al cervell i aconseguir que només actuïn en els teixits afectats.

cn-2017-001956_0002.gif
Figura 1. Noves estratègies per tal d'activar de manera selectiva els receptors opioides només en el teixit afectat, evitant l'activitat opioide en els teixits sans i per tant amb absència d'efectes adversos.

Aquí on treballo, al departament d’anestesiologia del Charité Universitätsmedizin de Berlín, s’han aconseguit un parell d’opcions per tal de modificar els opioides i evitar-ne així els efectes secundaris indesitjats. Els resultats, publicats a la revista Science i eLife, són extraordinaris.

En primer lloc, tota la informació que teníem fins ara sobre els opioides i els seus receptors estava basada en condicions fisiològiques, però quan hi ha dolor i inflamació l'entorn fisiològic es converteix en un entorn àcid, i les condicions canvien. Així, utilitzant simulacions computacionals, hem pogut observar que augmentant l’acidesa dels fàrmacs opioides i equiparant-la a l’acidosi dels teixits inflamats hem aconseguit que aquests opioides actuïn selectivament només en els receptors del lloc de la lesió, i s’eviti l’activitat en les condicions fisiològiques del teixit sa (cervell, intestí, etc.); així podem evitar completament la presencia d’efectes secundaris (addicció, sedació, estrenyiment, depressió respiratòria, etc.). L’únic que aconseguim és un efecte analgèsic al lloc de la lesió, sense efectes secundaris: la situació perfecta.

La segona opció que s’ha aconseguit és evitar que l’opioide arribi fins al cervell, i s'evitin així els efectes adversos. S’ha utilitzat la morfina, l’opioide per excel·lència, i s’ha unit de forma covalent a una substància anomenada poliglicerol per tal d’incrementar considerablement la seva mida i pes. Amb aquesta molècula d’elevat pes i mida el que aconseguim és evitar que la morfina pugui travessar la barrera hematoencefàlica. Aquesta barrera separa la sang circulant de l’organisme de l’espai cerebral i només deixa passar selectivament algunes substàncies. Amb aquest compost de gran mida s’evita que la morfina pugui travessar-ho, i en conseqüència s’evita que l’opioide pugui exercir els seus efectes adversos al cervell, cosa que fa que només hi hagi els efectes analgèsics desitjats a la perifèria.

De moment, aquestes dues opcions terapèutiques basades en opioides sense efectes secundaris han estat publicades recentment amb resultats excel·lents que permeten aplicar el component analgèsic dels opioides de manera selectiva en els teixits afectats, i evitar els efectes adversos. Actualment, a Berlín estem treballant en aquesta direcció per tal de poder millorar els actuals tractaments per al dolor.

REFERÈNCIES

A nontoxic pain killer designed by modeling of pathological receptor conformations. Spahn et al., 2017. Science.

Polyglycerol-opioid conjugate produces analgesia devoid of side effects. González-Rodríguez et al., 2017. eLife.

Novel opioid analgesics and side effects. Del Vecchio et al., 2017. ACS Chem. Neurosci.

Contacta amb Divulcat