Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya. Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura.
Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion (Brasil) i al Bimbache Extrem (Andalusia), i la segona en el Raid Nuevo León (Mèxic). El 2007 s’imposà en dues proves de la Copa del Món, el Raid Bimbache Extrem i l’Ecomotion, guanyà la Copa d’Espanya i fou campiona d’Espanya. El 2010 es proclamà campiona del món de Raids d’Aventura en guanyar el Bimbache Extrem a Castella i Lleó.
Pel que fa a les maratons de muntanya, guanyà la de l’Aneto (1998), fou campiona d’Europa (2001) i tercera classificada en la Copa del Món (2002). El 2013 es proclamà campiona de Catalunya de curses d’ultraresistència, especialitat en què fou tercera a l’Ultra Trail Cavalls del Vent (2011) i a la del Mont Blanc (2012 i 2013), i primera a la Ultramarató d’Escòcia (2012). També participà en proves d’ultraresistència per etapes com la Cruce dels Andes (primera el 2014 i segona el 2013), la Transalpine Run (primera el 2014) o la Marathon des Sables (segona el 2011). L’any 2010 es classificà primera del seu grup d’edat a l’Ironman de Niça (9a de la classificació general).
En esquí de muntanya, fou campiona d’Espanya individual (2004) i subcampiona (2003) en categoria individual; campiona d’Espanya de cronoescalada (2005) i campiona d’Espanya per parelles (2002, 2005, 2007), i tercera a la Copa del Món per parelles (2005). També participà en les prestigioses proves alpines de la Pierra Menta, amb una quarta posició el 2005, i la Patrouille des Glaciers (2008).
En duatló, fou campiona (1998) i subcampiona (1999) d’Espanya de llarga distància, i campiona de Catalunya de duatló de muntanya (1998 i 2001).
Com a membre del Club Orientació Catalunya, destacà sobretot en els raids d’aventura. Formant equip amb Anna Amigó, guanyà el primer World Orienteering Marathon Trophy (1999) i el Campionat d’Espanya de rogaining (2000), totes dues competicions en la categoria de parelles femenines.
Entre els anys 2003 i 2010 fou responsable, juntament amb Mònica Aguilera, de l’organització del WIAR (Woman Internacional Adventure Raid), un raid internacional femení promogut des del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
Bombera dels GRAE, el grup especialitzat en rescats en el medi natural, es doctorà en bioquímica, i desenvolupà el projecte Summit, una recerca per a determinar el risc per a la salut de les proves d’ultraresistència, que formà part de la seva tesi doctoral.
És autora d’El llibre dels raids d’aventura (2008), amb fotografies del fotògraf i alpinista Jordi Canyameres, i de Non stop! Esportista, mare i bombera (2013), on explicà la seva experiència amb relació als àmbits esportiu, familiar i professional.