Es formà a Barcelona, a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre (1962-67), i del 1968 al 1971 féu estades a París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73), amb conceptes que aplicà més tard a l’escultura, que començà a conrear el 1972, amb una sèrie de peces de bronze, llautó i marbre, d’influència postminimalista. Des de l’inici, la natura i la geometria seran els punts de partida per a treballar sobre la idea d’un espai en el qual l’objecte i el seu entorn estiguin en diàleg permanent, a través de la seva paradoxa i harmonia. Les seves escultures pretenen, a partir d’estructures geomètriques, qüestionar el paper del “lloc” i la seva relació amb l’"objecte”.
Des del 1980 incorporà altres materials com l’acer, l’alumini i la fusta, i a partir del 1990 començà a treballar amb dibuixos, mapes, fotografies originals i fotocòpies de topografies i territoris, compilades en el transcurs de diferents viatges. A la idea de naturalesa, per tant, s’hi afegeix la de paisatge. Aquest material gràfic està molt relacionat amb les escultures i sovint en forma part.
Algunes escultures esdevenen més endavant objectes quotidians -prestatgeries, taules-, de tal manera que s’estableix un diàleg entre els objectes i el seu referent geogràfic. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives a Europa, Estats Units i Japó. La seva obra es troba en les col·leccions del Guggenhgeim Museum, MACBA, MNCARS, Kunsthalle Mannheim, Fundació “la Caixa” i Fundación Juan March, entre d’altres.
Ha exercit també la docència i ha impartit cursos, seminaris i conferències en diverses institucions, entre les quals cal citar Arteleku, Escola Eina i la Fundación Botín, i ha estat president de l’AAVC (Associació d’Artistes Visuals de Catalunya), entre els anys 1996-2002 i de la UAAV (Unión de Asociaciones de Artistas Visuales) entre el 2004 i el 2007. Durant el mateix període va ser vocal al Consorci del MACBA. Actualment és director de la Fundació Suñol, Barcelona.