Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa. Ambaixador prop d’Innocenci III per a sol·licitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus; per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218. Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries. A Tauste, que tenia per Jaume I, tingué lloc, amb la seva intervenció, l’efímera reconciliació dels nobles que conduiria a l’episodi d’Alagó i la subsegüent retenció del rei a Saragossa (1224). Serví lleialment el sobirà en els setges d’Albarrasí (1220) —on morí Pelegrín—, el castell de Montcada (1224) i Peníscola (1225). Concertada una treva entre el sobirà de València i Jaume I, Pero Ahonés desacatà l’ordre del rei de respectar-la, i lluità cos a cos amb ell quan l’intimà a lliurar-se pres. Pogué escapar, i el perseguiren Ató de Foces, Blasco i Artal d’Alagó, precedint el mateix Jaume I. Ferit i caigut en poder del rei, morí en ésser conduït a Burbáguena. A la seva mort es produí un aixecament general a Aragó.